Tot el patiment i l'esforç de dies i dies de feina, es veuen compensats per un sol segon de glòria

Com una cabra

2011-10-28T17:33:00.001+02:00

Ens van tractar de bojos quan vam crear una colla a Guissona, ens van tractar de bojos per portar el 4d7 només tres mesos després de la primera actuació, ens van tractar de bojos per tornar a intentar el 3d7 per sota a Cos del Bou, ens van tractar de bojos per inventar-nos un castell, ens van tractar de bojos per intentar el 2d7 a Mollet, i quan vam tirar el 4d8 per Festa Major. Potser estem bojos, si, però aquesta bojeria es la que ens ha portat on som. Ara volem fer LA MILLOR DIADA DE LA NOSTRA HISTÒRIA. Els castells que hi portem dependrà de la quantitat de bojos que siguem aquests últims 4 assajos i a l'actuació de Girona.

PERQUÈ ESTEM COM UNA CABRA, PERÒ EL QUE FEM ENS FA FELIÇOS!

Arribar fins aquí.

2011-09-17T14:36:00.002+02:00

Encara no fa una setmana des que vam descarregar el 4de8 (VAM DESCARREGAR el 4 de 8!!!) i vam ser la tercera colla que ho feia al primer intent (alguns encara ho estem celebrant). Ho vam fer l'onze de setembre, a la nostra Festa Major, i en primera ronda, com uns valents. Ho vam acompanyar del primer 7 de 7 de la temporada (que semblava un flam), i d'un dels millors 3 de 7 aixecats per sota que recordo, tancant l'actuació amb un pilar de 5, firmant així la millor actuació de la nostra història. I tot això, just 4 anys després de la primera actuació (FM07), on vam fer els primers castells de sis. En només 4 anys, hem passat de descarregar castells de 6, a descarregar el 4 de 8. Som la població mes petita que mai ha descarregat el 4 de 8.

I ara que?, es preguntarà molta gent de la colla. Ara, l'objectiu ha de ser clar. Repetir el 4 de 8 (serà més difícil fer el segon que fer el primer). Hem de portar castells de 7 i mig a totes les actuacions que ens queden d'ara fins a diada (només son 4 actuacions!!!). Hem de tornar a fer el 5, el 4a, el 3 per sota, i el 2 de 7. Hem de tornar-lo a descarregar, demostrant que el tenim, i hem d'acabar la temporada repetint el 4 de 8 a diada.

I de cara la temporada vinent, ja tindrem temps de tornar a fer el 4 i el 2, i començar a treballar el 3 i el pilar. Però una cosa hem de tenir clara. Tots aquests castells surten a base de treball diari i de picar pedra com no l'hem picat mai.

4

2011-09-02T00:52:00.010+02:00

Ja fa dies que espero el moment d'escriure aquesta entrada, just abans de portar el 4 a plaça, i sabent exactament que he sentit durant tots aquests dies, des del moment que es va dir 4de8 a Agramunt, fins ara, havent fet gairebé tots els assajos, i a falta d'un divendres perquè cridem quints amunt per primer cop a plaça.

Som Margeners de Guissona. Som una de les colles castelleres més joves, i segurament la que més ràpid ha progressat en el seu primer any i mig d'història. I tot això gràcies a la gent que ha passat per la colla. A TOTA la gent, tant aquells que encara hi son, com aquells que van deixar la colla per pròpia voluntat, com tots aquells que per raons de la vida no poden venir. TOTHOM ha aportat el seu granet de sorra per fer de Margeners, el que som avui en dia. Entre tots hem aconseguit fer el que hem fet durant aquests quatre anys d'història.

Realment em sento afortunat de formar part d'aquest projecte, com espero que també se'n sentin tots aquells que porten, han portat, o portaràn la camisa de la colla.

Durant aquestes últimes setmanes, hem estat fent la feina que haviem de fer, posant quints damunt la pinya del 4, i en les proves netes, i sense oblidar la feina amb el 3 per sota i sobretot amb el 2de7, que aquest cap de setmana va quedar carregada, però que cony!
QUE A MOLLET VAM DESCARREGAR EL PRIMER 2de7 DE LA HISTÒRIA DE LA COLLA!

N'hem d'estar orgullosos de la feina feta, de les ganes de castell de vuit que es respira al local, i d'haver arribat on som. Independentment de l'actuació d'Agramunt. Hem d'estar contents per tot el que hem fet i de la manera que ho hem fet, i a partir d'aquí, A TREBALLAR!

Ho sabem fer i ho podem fer. Ho volem fer?

Here we go!

2011-08-23T16:06:00.006+02:00

Des de l'última entrada al bloc, n'han passat de coses. I força. I per sort, totes son molt positives. Ja ere hora que tinguessim una mica de sort i de que no se'ns girés tot a l'últim moment!

Parlave del 4d8 fa dues setmanes i mitja, i de la feina que hi havie per arribar-hi. Doncs de moment, sembla ser que avancem amb bon ritme. Divendres passat vam colocar quints al 4d8 sobre pinya, en un assaig conjunt amb Solsona. A més a més, vam fer proves de 2 i de 4 fora de xarxa, i vam posar dosos a la pinya del 2.

D'altra banda, diumenge a Mollet vam DESCARREGAR el PRIMER 2de7 DE LA COLLA!!! El 2 el vam fer de rebot, entre broma i broma va sortir la idea, i després d'haver-hi colocat acotxador el dimecres, i d'haver-la fet 3 cops sencera aquesta setmana als assajos, es va decidir que si descarregàvem el 4 i el 3 per sota, a tercera ronda faríem el 2d7.

Foto de Glòria Nicoloau (Merci! :D )

Aqui podeu veure un dels videos del 2d7.

Així doncs, sortint de 4d7 amb segons quarts i quints, donant una prova més a la part de dalt del 4d8, que va sortir clavat. A segona ronda, era el moment del 3d7 aixecat per sota, el tercer de la temporada. I la colla ja sabia quin seria el tercer castell si el descarregàvem.

El 3ps, un dels millors de la temporada, i la torre, simplement espectacular. Esperem que ens dongui el cop d'efecte per poder acabar de polir el 4.

Aquesta setmana anem a Manresa, on farem el 4d7, aquest cop pesat, i no es descarta ni el 2d7 ni el 3d7ps. I el dia 4, a Agramunt a portar-hi el carro gros!

I es que hi ha vegades, que la vida et dona oportunitats. I només cal aprofitar-les.

Dimecres hem de fer proves grans de 4, 2, 3ps i del que faci falta!

Quatre de Vuit.

2011-08-06T23:53:00.004+02:00

Té data.

El 4 de setembre a Agramunt. Així ho va anunciar ahir el cap de colla.

Però siguem realistes, si no el podem assajar en condicions, no el pordrem portar pas a plaça. Quatre cordons de la pinya del 4, contant el tronc, son poc més de 100 persones. Per poder ser aquesta quantitat de gent als assajos que ens esperen d'ara fins el dia 4, hem d'aconseguir que TOTS els Margeners vinguin a TOTS els assajos. Tenim 30 dies. Vuit assajos.

Demostrem que estem preparats per fer el pas, preparats per pujar un pis!

I ara, només depèn de nosaltres, de TOTS nosaltres.

4d7 lleuger al Talladell. Foto: Clàudia Gangolells

A Solsona bona gent!

2011-06-20T23:53:00.009+02:00

Estem a mig dimarts. Ara, amb el cap fred i havent fet un diumenge de descans i d'apurar el dilluns fins a l'últim minut, trobo un moment per escriure i deixar aquí les meves impressions del que ha representat l'actuació a Solsona.

A principis de temporada, Solsona havie de suposar el nostre primer 2d7, o si mes no el primer intent de 2d7 de la temporada (i segon de la història de la colla), però les lesions han fet que la torre s'hagi d'esperar. Tot i això, l'objectiu a Solsona seguia sent portar la millor actuació al nostre abast, i ja fa setmanes que el 3 per sota anave treient el cap al assaig.

Apadrinar una colla no és una cosa que es faci cada dia, i menys una colla com Solsona. Portem, com aquell qui diu, des del gener treient el cap al seu assaig, i com ja se sap, "el roce hace el cariño", així que, almenys per mi, ere una actuació especial. I que a sobre, la tercera colla fossin Salats, ja ere el màxim dels màxims.

Les tres colles anàvem a portar els nostres millors castells, i les tres ens en vam sortir. Solsona va descarregar 3 i 4 de 6, i el seu primer 4d6 amb agulla, amb pilar d'inici i 4p4 al final. Salats, amb el 3 i 4 de 7, castells que ja han descarregat aquest any, però representen el seu sotre casteller, i el 4d6 amb agulla després d'un intent desmuntat anecdòtic, amb pilar de 4 al final. I per la part que ens toque, com molts ja sabreu... després de descarregar el pilar de 4 d'inici, afrontàvem el segon 5d7 de l'any, que li va faltar poc perquè fos perfecte... i en segona ronda descarregàvem el primer 3d7 per sota de la temporada i el més matiner de la història de la colla, per acabar rematant l'actuació amb el 4d7 amb agulla que va donar un pèl d'emoció, per tancar l'actuació amb pilar de 5. I abans de marxar de plaça, 7d6 de germanor.

Direm que la nit va ser ~~de puta mare~~ MOLT BEN PARIDA per tal d'evitar entrar en detalls...

A més a més, a l'actuació se'ls hi va donar camisa a aquells que han demostrat el compromís amb la colla que fa falta per seguir endavant. Felicitats al Tripartit (Masanés Morientes 3), al Damià, al Moudu i al Baba. I ara, a suar-la!

Com a punt final, des d'aquí només queda felicitar a Solsona i Salats per l'actuació, i en especial a tots vosaltres, Margeners, que entre tots hem aconseguit portar un pepino d'actuació fora de casa. Ara, només ens queda seguir treballant fort aquests dos mesos i mig que ens separen de la nostra Festa Major. I es que com ja vaig dir l'altre dia a algun altra banda, la diferència entre els castells i els GRANS CASTELLS, ets TU.

Foto 3d7 per sota. Autor: Llet Fresca

No ens cal somiar

2011-06-09T11:11:00.012+02:00

Ahir, dimecres 8 de juny de 2011, vam fer el que probablement sigui el millor assaig de la història de la colla [si no ho es, poc li va faltar].

Assaig conjunt amb Solsona, i algun que altre Salat. I va ser profitós. MOLT.
A destacar, 3d6a net, 4de6a net, 5d6net fins acotxadors, 2d6net fins acotxador, 3d6 per sota net, 3d7 per sota fins a quarts, 5d7 fins a quarts, i per primer cop vam posar acotxador al 4d7 net. CLAVAT.

L'assaig d'ahir es comparable a un assaig de FM (a principis de juny i amb tot l'estiu al davant!). Es evident que una mosca no fa estiu, però l'assaig d'ahir, ens va permetre veure que tots aquests castells no son un somni, sinó que d'aqui no massa poden ser una realitat.

I fa dues setmanes vam actuar a Poble Sec (Nota mental: Baixar a Paral·lel), on el fet de no ser massa, ens va condicionar l'actuació. Tot i això descarregàvem un 4d7 lleugeret força tancat per dalt, desquadrat de baix, però al cap i a la fi, descarregat. Ho acompanyàvem d'un 3, també alleugerit a segons i terços, i per rematar-ho, el 3d6 per sota, amb un previ intent del mateix castell, que va ser mes anecdòtic que altra cosa.

La setmana passada, Vic, on tornàvem a fer 3 castells de 7, acompanyat del pilar de 5. Vam sortir de 4 lleuger, aquest cop molt tranquil, be de mides i parat. En segona ronda, un 3d7 amb agulla de la muerte i per acabar, un 3d7 que seguie la linia d'alleugerir els troncs.

Aquest cap de setmana actuarem al Talladell, que a falta de saber l'assistència general, de moment hi ha força baixes confirmades, tant a nivell de tronc com a pinya.

Ara mateix, ens queda esperar la setmana i mitja fins a Solsona, on farem una ACTUACIÓ DE MÀXIMS, si tot va sobre lo previst, amb el 5, el 4a i el 3ps. Hem de ser-hi tots per poder descarregar aquests castells, perquè els tenim, i preparar-nos pels tres mesos que ens portaràn fins a Festa Major, on NOMES NOSALTRES, ELS NOSTRES ASSAJOS I LES NOSTRES ACTUACIONS DIRÀN QUINS CASTELLS PORTAREM A FESTA MAJOR.

Fotos: Pancarta del local, 3d7ps fins a quarts i 5d7 fins a quarts (Autor: Bel Mirete), 4d7 lleuger a Poble Sec, i 3d7 amb agulla a Vic (Autor: Clàudia Gangolells) Podeu fer clic per ampliar-les.

Mollerussa, novatos i feina a fer...

2011-05-23T20:06:00.001+02:00

Mollerussa s'ha convertit en la nostra segona plaça (tercera si tenim en compte que per St Josep (diada del local?) actuem a davant del ajuntament). I cada any hi hem portat castells de 7. Si, aquest també. Després d'un pilar de 4 caminat, descarregàvem el 3d7, amb canvis a terços i segons, rebaixant pes. Després un 4d7 amb agulla similar al de la setmana passada a Badalona, per acabar amb un 4d7 incorporant gent menys habitual al tronc. A ronda de pilars, 3 pilars de 4, i acabant l'actuació amb lo que més li agrade al públic, una demostració de força bruta amb el pilar de 5 al balcó.

Hem començat la temporada amb algunes baixes a nivell de tronc, amb la necessitat de renovar els poms i amb problemes a nivell de baixos. Però ens en sortim. A més a més, en el que portem de temporada, han entrat unes 25 persones a la colla. Ara estem preparant a tots aquests novatos perquè puguin fer castells de 7 ben aviat, si no és que ja els estan fent.

I aquesta setmana anirem a Poble Sec. Pot ser una bona oportunitat per donar castells als novatos a primer cordó de pinya, i encarar un estiu amb castells importants fora lluny de casa, com el 4a, el 3a, el 5, el 3ps i qui sap si el 2.

A més a més, després de 3 anys fent assaig específic de pilars, la setmana passada vam descarregar un pilar de 5 pesat damunt la pinya. Ara, falte trobar l'enxaneta, i assajar assajar i assajar perquè algun dia (qui sap si d'aquí 3 anys, d'aquí 6 mesos o d'aquí 10 anys) puguem intentar el pilar de 6. Una cosa està clara, la feina l'hem de fer nosaltres.

I ja per acabar... l'altre dia es va posar data al 3d7 per sota. Es va dir el 18 de juny a Solsona. Però no serveix de res que el cap de colla plantegi un repte a la colla si amb això la colla no respon. El 3d7 per sota es un castell on es necessita el màxim compromís a nivell de pinya, per fer sempre la mateixa, i que tothom es conegui el castell millor que qualsevol altra cosa.

I dit això... a treballar!

Foto: María Cereceda

Fa uns dies vaig escriure...

2011-05-17T14:42:00.004+02:00

MARGENERS! VOLEM AFRONTAR NOUS REPTES AVIAT O HAVER D'ESPERAR PASSADA LA FESTA MAJOR PER FER-HO?

VOLEM QUE LA NOSTRA GAMMA DE CASTELLS SIGUI 5, 4 AMB AGULLA I 3 AMB AGULLA?
O VOLEM QUE HI HAGI EL 3 PER SOTA, EL 7, EL 2, O FINS I TOT EL 4 DE 8?

[...]

DONCS TANT DIMECRES COM DIVENDRES, TOTS A ASSAIG, I DIUMENGE A SUAR LA CAMISA A PLAÇA!

VA, MARGENERS! VA!!!

Primer 4d7a de la temporada.
Badalona. 15.5.11

Amb dos coll...

2011-05-10T03:00:00.009+02:00

Es impressionant la velocitat amb la que passe el temps, i el munt de coses que passen al nostre voltant, i de cop s'esvaeixen, segons com sense haver tingut massa temps per gaudir-les.

D'aquí que després de força dies (més d'un mes, si el blog no m'enganye) em digno a tornar a escriure. I que ha passat durant tots aquests dies?

Com sempre, majoritariament castells. Evidentment també hi ha altres coses, però els castells suposen un cost temporal força elevat, pensar, veure i viure castells.

Fent un repàs molt molt ràpid, tenim l'actuació de Florejacs, on es va estrenar força gent nova, la calçotada de la colla, l'actuació a Cornellà, amb tres castells de 7 (3d7a epic (NOFAIL)), la diada de primavera de Marracos, amb el corresponent intent desmontat de 2d7 amb folre, l'actuació de l'aniversari, on tot i no poder amb el 7d7, vam descarregar el primer 5d7 de la temporada, l'actuació de Marracos a la diada de Arreplegats, fent 3 castells de 6, i a les portes d'un cap de setmana amb un "compromís castellístic" a Tàrrega, i un pepino d'actuació a Badalona amb Minyons com a tercera colla. Tinc ganes de Badalona, i tinc ganes que la colla tregui aquella mica de ràbia i d'orgull que tots tenim dins, tots hi fotem dos collons i portem a Badalona el que de moment podrie ser la millor actuació de la temporada.

Va ostie!!!

(Aqui sota teniu quatre fotos sobre la parrafada de sobre).

2d6 a Florejacs

Foto de grup a la calçotada

4d7 a Cornellà

Intent desmuntat de 2d7 amb folre

Poc despres d'acabar l'actuació d'aniversari

3d6a a diada d'Arreplegats

Com començar

2011-03-21T12:27:00.014+01:00

Estic content. No sé si he començat gaires entrades així, si ho he fet, bona senyal.

Avui estic content especialment pel cap de setmana. Després d'un assaig de divendres espectacular (3d7a, 4d7, 2d7, 5d7, 4d8, i un pessic de 3d8), dissabte descarregàvem els primers 4d7 i 3d7a de la temporada, acompanyat del 3d6ps, que va deixar a la gent amb ganes d'una mica mes...

Primer 4d7 de la temporada.

Detall del primer 3d7a de la temporada.

Acabada l'actuació, celebrant-la al local, pensave en aquest inici de temporada. D'una banda de la importància de fer aquests castells tant d'hora, però sobretot per tres punts importants: el jovent, la gent nova, i tots els que tornen a venir.

El jovent de la colla, que representen en futur més immediat, i són els que han d'ocupar posicions més tècniques dins el castell. D'altra banda, el jovent representen la festa i el bon ambient (evidentment la gent gran també, només cal veure les fotos de la tarda de la diada).

La gent nova que ha entrat ultimament a la colla (la majoria jovent), que ha entrat amb MOLTES GANES a la colla, i de seguida se'n han sentit part (la setmana que ve a la calçotada crec que ja estàn tots apuntats).

I per acabar, la gent que després d'un temps sense aparèixer a assaig, van venir a treure el cap durant aquesta setmana, i tots aquells que ens vam retrobar a plaça. Feie goig.

Moments abans del 3d7a.

Després de l'actuació, se'm va acostar un dels nous Margeners que estave flipant amb el bon ambient que hi havie, per dir-me lo molt que havie disfrutat de tota l'actuació... Doncs tot just acabem de començar.

I ara, a seguir treballant!

Fotos de Joan Espinagosa (2) i Glòria Sala respectivament.

Torneig i torneig

2011-03-01T18:32:00.008+01:00

Cada any a finals de febrer té lloc l'acte més multitudinari, exceptuant les festes de La Candela, a nivell casteller (per nombre de colles participants), el torneig de futbol.

Cap de setmana intens, on el cansament precedeix a la festa, i la ressaca de l'endemà. I nosaltres, amb l'alegria que ens caracteritza, hi participem, toquem una mica la pilota i fem algun que altre gol (aquest any pocs, d'aqui que haguem quedat 20ens segons els nostres càlculs, 17ens segons l'organització i 1rs a la festa segons el Traga).

I el torneig, després de passar per Igualada, Sant Cugat, Tarragona, Lleida, Mataró, Reus, Vilafranca, Sants, Esparreguera i Granollers, no se sap on anirà a parar l'any vinent.

I arribats en aquest punt, em plantejo si Margeners pot organitzar el torneig. Bé, poder pot, només cal demanar-lo, la qüestió es si volem. Perquè si volem, l'hem de voler tots. Hem de tenir clar des d'un principi que ha de ser un cap de setmana on tothom s'ha d'entregar perquè tot funcioni i no falli res. Moure 1000 persones en un poble de 6000 no és gens fàcil, però ens ho hem de prendre com un nou repte, que de moment s'ha vist que en lo d'assolir reptes encara ens en sortim prou bé.

El torneig ens pot servir per promocionar-nos com a colla, perquè la gent del poble vegui i entengui el bon ambient que hi ha dins del món casteller, per crèixer socialment dins de la colla i sobretot, per demostrar a Guissona, a tot el món casteller i a nosaltres mateixos que sóm la gran colla que sóm.

Margeners, volem?

Lliçons de la canalla

2011-01-18T21:08:00.004+01:00

Avui, canalla, va per vosaltres. Molts segurament no ho llegireu, però qui sap amb el temps, si algú recordarà aquestes paraules i us les faran arribar.

Canalla, vosaltres sou els que amb més ganes vau començar la colla i els que tot i els comentaris negatius d'amics vostres sobre els castells, vau seguir amb més ganes que mai. Vosaltres sou els que més hores heu dedicat a fer castells, i els que més hores hi heu de dedicar en el futur. Sou els que heu sabut tirar endavant quan tocava, els que no us heu fet mai enrere i els que sempre heu perseguit els objectius de la colla. Vosaltres (i només vosaltres!) sou els qui m'heu fet plorar, i amb els qui més he plorat, ja sigui d'emoció o de ràbia.

En aquests cinc anys, canalla, m'heu donat lliçons de tot tipus, però una per sobre de les altres, i és que, passi el que passi, no hem de deixar mai de perseguir els nostres somnis. Vosaltres encara hi creieu.

Any nou, temporada nova

2011-01-10T18:39:00.008+01:00

Després de l'actuació de diada, del intent de 2d7 i de tota la festa que va haver-hi al local aquella tarda, vaig poder assentar-me un moment i reflexionar sobre tota la temporada. La forta arrancada descarregant el segon 5d7 i el primer 4d7 amb agulla de la temporada per Sant Jordi, i repetir l'actuació a Mollerussa, els mesos d'estiu amb sequera de castells de set, condicionats per la caiguda a l'assaig i Manresa, a dues setmanes de Festa Major, que va ser un punt d'inflexió, igualant la millor actuació de la temporada, descarregant tant el 5 com el 4 amb agulla, i repetint-los per duplicat el cap de setmana seguent a Tarragona i Agramunt.

Festa Major va ser màgic. Sortint de 5d7, atacant el 7d7 a segona ronda i descarregant el 3d7ps a tercera, igualant així la millor actuació de la història de la colla.

De Festa Major a diada es va marcar com a objectiu el 2d7, portant el 5d7 a cada plaça i descarregant el 3d7 amb agulla com a novetats de la temporada.

I la torre va caure. L'hi va anar del canto d'un duro, si, però va caure, i ens va deixar a tots amb les ganes.

I ara ens trobem a les portes d'una nova temporada, la cinquena ja, marcada principalment pel canvi de Cap de Colla, amb el Jordi Ribera "Ribe" tirant del carro, i pel fet que aquesta serà més llarga, fent la primera actuació a La Candela el 30 de gener.

Margeners, anem-hi a fer grans castells.

*Foto: Diada 2010. Intent 2d7. Ferran Gonzàlez

Ferro pur

2010-11-04T12:01:00.003+01:00

El 2d7. La nostra bèstia, i la que hem de domar. I això ho veurem diumenge, però fins diumenge encara queden un parell de dies d'assaig, dies claus. S'ha vist que quan agafem la torre bé, es fa gairebé xiulant, i que quan van putes, s'ha de pencar. Diumenge l'hem d'agafar bé, oberta de baix, però sense passar-se, procurant ocupar tot l'espai a nivell de pinya, que tothom estigui ben colocat i ben falcat, i clavar els segons, que no hi hagi ni una òstia que arribi al terra. Ferro pur. A partir d'aqui, si tothom fa la seva feina, la canalla va fineta i els quarts son pura roca, el 2d7 és factible.

Diumenge, per mi no caurà.

Per cert... Tothom a assaig!

Creuar el riu Segre

2010-10-28T16:31:00.003+02:00

Dues vegades al dia, com a mínim, per anar a classe. Fer sempre el mateix,la monotonía, de cada dia, llevar-se tard, fer el dinar, anar a classe, acabar tard, sopar, i anar a dormir tard. Sempre tard. Cada dia el mateix, cada setmana el mateix. Per sort, el divendres la cosa canvia, sortir de classe, anar cagant llets al pis i marxar cap a Guissona... castells!
Veure a la gent que no veig durant tota la setmana i acabar d'apurar aquest últim tram de temporada...

Ja practicament només ens queda una setmana i mitja, i després, arribarà la monotonia de veritat. Però fins llavors, a gaudir-ho!

FM10

2010-10-09T14:44:00.005+02:00

Després de tornar a descarregar el 5 i el 4 amb agulla a Manresa, i repetir-los el cap de setmana següent dues vegades (dissabte a TGN i diumenge a Agramunt), tocave actuar a Guissona.

L'objectiu era molt clar: 7d7. I si les proves sortien, també hi anava el 3d7ps

I així va ser, 5d7, 7d7, i el que és segurament el castell de 7 més espectacular, el 3 per sota. Gairebé perfecte, més fàcil del que m'esperava a l'última aixecada.

Bé, no sé com explicar-ho, però va ser molt gran.
A més a més, vam tenir força publicitat de la mà de Qd9, cosa que sempre va bé, i més quan després d'un estiu difícil, arribem a FM amb ganes d'una diada de màxims i ho aconseguim.

Aqui teniu el programa

I després de l'actuació, dinar de colles i fins les tantes al local, disfrutant dels grans moments que ens ha donat la colla a canvi de tant poc.

Desconectat

2010-10-09T14:00:00.002+02:00

No puc escriure amb tota l'assiduitat que m'agradaria, entre d'altres, perquè, de moment, encara no tenim internet al pis de Lleide, i durant els caps de setmana, passo mes aviat poc tems per casa. Aquests quatre dies que voltaré per Guissona espero poder actualitzar una mica tot el que ha donat de sí aquest mes que porto sense escriure, i deixar-ho aquí publicat a mode de diari personal obert al públic general. Si encara queda algú que es dediqui a seguir aquest blog, espero no marejar-lo massa.

Manresa i l'assalt a la gamma alta de 7

2010-09-02T14:29:00.008+02:00

Diumenge passat vam actuar a Manresa, en la mateixa actuació on fa dos anys descarregàvem el nostre primer 4d7 amb agulla. Manresa va tornar a ser especial. Després d'uns mesos fent 3 i 4 de 7 com a màxims castells, a Manresa hi vam poder plantar el 5d7 i el 4d7 amb agulla, aquest últim amb més èpica de la que estem acostumats.. Però bé, fa dos anys, aquell primer 4 amb agulla també va ser així... qui no el recorda?

I ara, a poc més d'una setmana de Festa Major, tenim molta feina per fer, i almenys un servidor, unes ganes bojes de fer-la, així que divendres tots a Igualada, dissabte Tarragona, diumenge Agramunt, i la setmana que ve, dilluns dimecres i dijous tots a assaig per diumenge poder demostrar qui són els MARGENERS DE GUISSONA.

15/ 08 / 09
Primer 3d7ps. Cos del Bou, Tarragona. :' )

I el que puguin fer els altres, tant se val.

2010-08-15T20:53:00.014+02:00

Estic content. D'ençà que assajem al local, semble que anar a assaig té més tirada que no pas abans, i no només de gent que ja era de la colla i després d'un pàrentesi vacacional ha tornat, sinó que al estar a la plaça de l'ajuntament, hi ha molta gent que treu el cap o espia durant l'assaig.

Però el motiu principal pel qual escric avui, no és per parlar del local.

Ara fa cinc minuts, estave repassant la llista de l'actuació d'avui m'he fixat en un detall (que ja fa dies que m'arranque un somriure en moments clau).

Mamadou, Lamin, Adama, Arlei, Wilfredo, Florenit, Marta, Costel, Marian, Gabriela, Ivan, Natàlia i Misha.

O dit d'un altra manera: Gàmbia, Rumania, Colòmbia i Ucraïna.

Sempre ens ha preocupat que els immigrants vinguessin a la colla (ja que a Guissona suposen un 50% de la població). Ara veig clarament que ja estan venint. L'unic que hem de fer es mantenir el bon rotllo i fer la nostra feina, i tot anirà sortint sobre la marxa.

Perquè com molt bé va observar la Mar en la seva última obra d'art:

Tot està per fer, podem aixecar el vol. Només cal divertir-nos i seguir sent qui som.

Absentisme

2009-11-25T22:30:00.007+01:00

Perdoneu aquest petit periode de vacances, però el necessitava. Al principi, no escrivia per falta de temps.. després, per falta de ganes, i ultimament, per la mandra que em suposava explicar un conjunt de coses que crec que s'han d'explicar... així que per començar... que ha passat des del 20 d'octubre (data en la que vaig publicar l'ultima entrada).

El dissabte 24 d'octubre, actuàvem a Girona, a les vigílies de Sant Narcís... amb la posterior festa, amenitzada principalment per la pomada, la cervesa, el Jägermeister, i un concert de Mesclat i Els Pets. L'endemà, actuació de Sant Narcís amb Minyons, Capgrossos i Marrecs. Per fi vam poder veure els primers gamma extra de Minyons...

El cap de setmana següent, actuàvem a Cornellà del Llobregat, amb els nostres padrins i Castellers de Barcelona. Aquell dia ens havíem llevat amb el peu esquerre, i al començar l'actuació, ens va caure el 5 de 7. Una caiguda força lletja, amb la gent força tocada. Després d'un 4 de 7, hi tornàvem amb el 5, i aquest cop si que el descarregàvem, i tancàvem actuació amb un 3 de 7. No pintave bé la cosa, a una setmana de diada...
Durant la setmana, a l'assaig ens va caure el 9d6net amb acotxadors dalt... va caure per la banda del tres, i totes les torres van ser xuclades endins del castell, per tant les mans no vam poder agafar res...

I així arribàvem al dia 8, amb massa lesions. Tot i així, encara vam poder descarregar un 7d7, després d'un intent desmuntat. A segona ronda, altre cop el 3 per sota... queda en intent, afegint lesionats una llista de 200 pàgines. Després de descarregar el 3 de 7 en segona ronda, les mosses de la colla ens oferien un 3 de 6 amb agulla. Tancàvem l'actuació amb 2 pilars de 5, que malauradament un va caure. D'aquesta diada, cal destacar la impressionant actuació de Minyons, que van descarregar un 2d8f, un 3d9f, un 5d8 i un pilar de 6.

Després de l'actuació, dinar de colla, amb musiqueta, prova de folre inclosa i karaoke fins a altes hores de la nit. (Nota mental: Organitzar concurs de karaoke)
El cap de setmana seguent, va venir marcat principalment pels actes de final de temporada. Rematant la feina amb un sopar, espectacles i concert.

Aquesta setmana, la cosa ha passat de marró a malva. Dijous i divendres, vaig baixar (amb un grup de gent de la colla) a l'assaig de Minyons, a veure com es feia això de dominar la bèstia...
Dissabte, a l'actuació de vigília, i a la festa posterior al local i a La Faktoria, on vaig trobar-me amb dues Santesmasses (ja faré extensa la noticia més endavant). Diumenge, força cansat, vaig poder observar com Minyons lluitàven contra la bèstia, el 3 de 10 amb folre i manilles, però queien a dues passes de carregar-lo... Després de l'actuació, cap al dinar de colla, fins a mitja tarda... Macarrons, pollastre i de postres tres cafès em van donar la força suficient per arribar fins al Frankfurt de davant del Raval, per agafar dos Pikanwurst i seguir amb la festa al local de Minyons, fins a altes hores de la matinada amb el concert de Kayo Malayo (molt recomanables) i el DJ Ristodalealplayconelmando.
Dilluns, a mig matí arribava a Guissona, després de passar la nit a Terrassa, preparat per afrontar una setmana que està resultant força dura.

"Y hasta aqui puedo leer..."

Nota: He de reconèixer que m'he deixat anar força, tot fent un buaaaaaaaaaaah que be!.

A vegades penso

2009-10-30T00:02:00.002+01:00

A vegades penso que les coses ens han anat massa bé i tot, a Margeners. A vegades penso que no sabem valorar un castell ni l'esforç, ni la dedicació, ni el treball de molta gent. A vegades penso que tenim una actitud que no es pròpia d'una colla com nosaltres, que fem castells de set a gairebé cada plaça. A vegades penso que aquell primer 4 de 7, que nosaltres vam aconseguir en tan sols tres mesos d'ençà la primera actuació, mai vam acabar de comprendre'n la dificultat. A vegades penso que molta gent no veu que hem aconseguit en dos anys i mig, el que moltes colles en quinze anys no han pogut ni intentar. A vegades penso que la gent es pensa que fer castells es arribar a plaça i amuntegar gent, els uns damunt dels altres, a la babalà. A vegades penso que la gent no veu que els castells es fan a l'assaig, i que sense assaig no hi ha castells. A vegades penso que la caiguda d'aquell 3 de 7 aixecat per sota, ara tot just farà un any, ens va anar be i tot, perquè ens va fer tocar de peus a terra. A vegades penso en que li deu passar pel cap a la gent que arriba ara a la colla, i veu que a les vuit som quatre gats.

I dient això, no vull que us penseu que hagues desitjat que les coses ens haguessin anat pitjor, o que no hi hagi gent que valori el treball, l'esforç i la dedicació dels altres, o que no m'agradi que fem castells de set a gairebé cada plaça, o que no disfrutés amb el primer 4 de 7, o que m'hauria agradat que haguessim tingut una progressió més lenta, o que no soc conscient de l'eforç de molta i molta gent que ve de lluny per poder fer proves a l'assaig, o que em va agradar que ens caigués aquell 3 de 7 aixecat per sota, o que no valori el fet que molta gent ve a assaig quan acaba de treballar, i estan cansats, sense sopar i que els hi sonarà el despertador sis hores després d'acabar l'assaig.

Simplement, a vegades penso en la colla, i en els problemes que podem arribar a tenir, i em plantejo quanta gent ja comença a desvaloritzar els castells, pensant que fer un 3 de 7 o un 4 de 7, castells amb els quals moltes colles somien, es una cosa fàcil.

Punt de vista

2009-10-16T19:24:00.003+02:00

Fa un parell de setmanes, estave força empipat (no sé exactament amb què), perquè la gent passava d'anar a assaig. De fet, estant emprenyat no solucionàvem res, per tant, no penso emprenyar-me més perquè la gent no ve a assaig.

Es evident que si som menys gent, haurem de fer proves més petites, i això farà que la meva feina a pinyes sigui menys (i no és que no m'agradi fer feina desde pinyes, ans el contrari...).

Si la gent de la colla decideix que passa de la colla, no es feina meva fer-los canviar d'opinió. La meva feina es limita a fer les pinyes dels castells. De fet, crec que ja he fet més del que em pertocava amb l'objectiu que la gent vingui a assaig.

Si estàs llegint això perquè no tens res mes interessant a fer, i es dimecres o divendres entre les vuit i les deu del vespre, tens dues opcions:

La primera: agafar la camisa i la faixa i tirar cap a assaig.
La segona: no anar a assaig, tancar aquesta finestra, no entrar mai més a aquest bloc i avergonyir-te de la teva actitud.

I aquesta es la meva visió, compartida o no (m'és igual), del que supose tenir la camisa de la colla.

Lògica formal

2009-10-07T11:14:00.013+02:00

Si partim de la crítica que sempre pujen els mateixos (deixant de banda la veracitat o no d'aquesta), i si tenim en compte que hi ha gent que no es perd ni un assaig ni una actuació, tenim les seguents premises:

"Sempre pujen els mateixos"
"Hi ha gent que no es perd ni un assaig ni una actuació"

...

"Hi ha gent que no es perd ni un assaig ni una actuació" podem separar-ho en dues premises, i expressar-ho de la següent manera:

-> Hi ha gent que és a tots els assajos [1]
-> Hi ha gent és a totes les actuacions [1]

"Sempre pujen els mateixos" ho podem expressar de la següent manera:

"Hi ha gent que sempre puja" [2]

...

Tenint en compte les premises anteriors, si les igualem:[3]

"Hi ha gent que és a tots els assajos" + "Hi ha gent que és a totes les actuacions" = "Hi ha gent que sempre puja"

...

Treiem factor comú de la banda esquerra de l'igualtat i ens queda:

"Hi ha gent que (és a tots els assajos + és a totes les actuacions)" = "Hi ha gent que sempre puja"

...

Treiem "Hi ha gent que" a banda i banda de la igualtat:

~~"Hi ha gent que~~ (és a tots els assajos + és a totes les actuacions)" = ~~"Hi ha gent que~~ sempre puja"

...

I ens queda:

"És a tots els assajos + és a totes les actuacions" = "Sempre puja"

...

Ara bé; si ens fixem en el simple fet que NO SEMPRE puja la mateixa gent[4], podem considerar negligible la paraula SEMPRE, per tant, ens queda que:

"És a tots els assajos" + "És a totes les actuacions" = ~~"Sempre~~ puja"

...

I per tant, és evident (i diria que no és cap secret) que:

"És a tots els assajos" + "És a totes les actuacions" = Puja"

...

Que, ja concluïnt, ho podem expressar de la següent manera:

Qui va a tots els assajos i totes les actuacions[1], és qui puja.[5]

Lògica formal aplicada als castells, amics meus... No hi ha més...

[1] Quan dic TOTS els assajos i TOTES les actuacions, em refereixo a un 95% dels assajos i un 99'9% de les actuacions.

[2] I aquí, la gent es refereix a SEMPRE la MATEIXA gent, i TOTS els castells, sense excepcions.
[3] Ho podem igualar tot i saber que hi ha gent que va a la gran majoria d'assajos i no puja enlloc. Exemple: Un servidor.
[4] Només cal mirar les fotografies dels diferents castells que hem fet durant aquesta temporada, o el fet que haguem pogut afrontar dues vegades un castellàs com el 7 de 7, i que ens poguem plantejar un castellàs com és el 9 de 7.
[5] I deixeu-vos de tonteries.

Ara és el moment

2009-10-03T13:25:00.001+02:00

Com aquest, n'hi ha uns 170 per tot Guissona...

Mes i mig

2009-09-28T00:06:00.004+02:00

I tanquem paradeta. Això ja s'acaba... Però encara no s'ha acabat!

Després d'estar força mesos treballant, en aquestes sis setmanes hem de demostrar tot el treball fet fins ara. D'ensenyar al món casteller quines bales ens queden a la recàmara, de treure l'artilleria pesada i preparar-nos a fons psicològicament, tenint en compte que vindran 5 actuacions seguides on hi haurem de ser TOTS, per poder plantar el 5, el 4 amb agulla, el 3 per sota i tot el que pugui venir.

Margeners, mes i mig. Sis setmanes seguides. Sis setmanes per poder mostrar tot el nostre potencial, sis setmanes de treball intens , per pulir i millorar el que ja fa temps que assajem. De tots nosaltres depen com acabem la temporada.

Jo somio, colla. Somio tot sovint en el que ens pot esperar en un futur.

Ens trobem en un moment molt dolç. Aprofitem-lo i treiem-ne el màxim de suc possible.

Ens veiem a assaig!

Vam caure

2009-09-22T18:16:00.003+02:00

És cert. I no va ser una caiguda maca, ni molt menys. Diuen que si no caiguessin, els castells no tindríen gràcia. Paradoxalment, no fa gens de gràcia que un castell caigui. Però no cal que en fem una bola del fet d'haver caigut. No hi ha més.

Ara, l'únic que hem de fer es seguir endavant, amb el mateix ritme que ens ha portat fins aquí. I afrontar els nous reptes: 9d7, 2d7 i 4d8. I és igual si aquests reptes els assolim aquest any, o d'aquí 3 anys, no té importància. Ens hi hem de posar ARA.

Fem que l'assaig sigui la nostra fàbrica de somnis, fem-ho ara i fem-ho TOTS!

5d7 a muerte. Tiana. (Sellés Photos & Films)

Al món mundial

2009-09-17T21:22:00.003+02:00

Senyores i senyors, dames i caballers, us faig saber que a partir d'avui comença la meva cursa personal per aconseguir el carnet de cotxe. Podeu apostar quant creieu que tardaré. Podeu votar a l'enquesta que deixo oberta. Només la tancaré el dia que aconsegueixi aprovar la pràctica. També deixo un contador que anirà sumant dies, així ens estalviem d'estar-nos a contar. A veure qui l'encerta.

I a veure quants calés m'hi deixo!

On estem, on hem estat, i on podem estar

2009-09-12T22:38:00.011+02:00

Imagina't que estàs enmig d'un camí. Un camí enorme. Un camí tant ample, que a cada costat, tots sobre la mateixa línia, hi tens tots i cadascun dels membres actuals de la colla. Imagina't ara, que per un moment mires enrere. A cada costat del camí, assegut al terra, descansant, hi pots veure aquelles persones que van venir ara fa temps, quan encara no sabíem que el camí arribava fins aquest punt. A més a més, al mig del camí hi pots veure tot el que hem anat deixant. El primer tres de set per sota a Tarragona, amb el Cos del Bou ple de gom a gom, la celebració del primer pilar de 5 per sota descarregat, la descarregada del 5 de 7 de la Festa Major 2008, l'instant que encara conserves en la retina del 4 de 7 amb agulla a Manresa, l'alegria d'aconseguir el 3 de 7 a Salt, l'increïblement gran que era el 4 de 7 de L'Arboç, i així succesivament fins a arribar al primer 3 de 6, a la Festa Major del 2007. Aquell 3 de 6, quan no sabíem ni tan sols que existía un camí, el camí on ens trobem ara.

I tornes a mirar als teus costats. I veus aquella gent amb qui has compartit tots aquests moments, les celebracions, les abraçades, els moments de nervis, i sobretot, els moments de satisfacció.

I de cop i volta te'n adones, que de banda a banda del camí, hi ha dibuixada una línia, i tots hi estem darrere. I et preguntes: que separarà aquesta línia? I mires endavant. Davant, el camí no es veu gaire clar, però s'hi dibuixen diferents figures als costats del camí... tots aquells que encara, sense saber-ho, aviat estaràn fent aquest magnífic camí amb nosaltres... i al mig del camí, hi pots observar força borrosa, la sinuosa silueta d'un 2 de 7, un 9 de 7, un pilar de 6, i fins i tot, un castell de 8.

I de cop i volta, sense saber exactament perquè, aixeques el cap, orgullós d'haver arribat fins aquí, agafes aire, i sense adonar-te'n comences a caminar, amb la resta de gent que tens a dreta i esquerra, creuant la línia. Amb decisió i pas ferm.

Endavant Colla!

I desprès de Festa Major, que?

2009-09-10T12:57:00.008+02:00

Aquesta es la meva pregunta. Arribem a Festa Major millorant els registres de finals de la passada temporada (l'any passat vam acabar descarregant sis vegades el 5d7 i fent un intent de 3d7ps, i aquest ja hem fet set vegades el 5d7 i dues el 3d7ps, a banda d'haver descarregat dos cops el 7d7), per tant la meva pregunta es: I ara què?

Fer tants 5d7 com ens sigui possible, es evident, consolidar el 3d7 aixecat per sota i fer-lo a totes les places on puguem, també es evident, i tornar a fer el 7d7 fora de casa també seria tot un punt, però, que hi ha més enllà?

Evidentment, hem de seguir mirant en la mateixa direcció on hem mirat fins ara, amunt. Que ens queda per fer de la gamma de castells de 7? El 9 de 7 (objectiu de la temporada) i el 2d7. Però també es veritat que hi ha força colles que arriben al 4d8 sense haver fet el 2d7.

Per tant, a la pregunta: i desprès de Festa Major, que?, crec que la resposta és: Treball, treball i treball per part de tothom, i la direcció que prenguem es veurà als assajos, sigui ara, el mes vinent o d'aquí dos anys, però es ARA quan ens hi hem de posar.

Des de la tècnica, sempre hem seguit el ritme que demanava la colla als assajos, per tant, si la colla demanava més, la tecnica anava a més. Fins on voleu arribar aquest any, colla?

Foto: Tretzè 5d7 descarregat (13/13), diumenge de Festa Major. Laia Planell

Orgàsmic

2009-09-07T15:06:00.003+02:00

Diumenge vaig disfrutar com un cabrón. Havent durmit poc, però ben acompanyat, em vaig llevar prou aviat com per evitar les matinades, això si, van enxampar a mun pare a la dutxa.

A plaça, Margeners ens vam marcar un tanto, tirant tots els castells amunt a la primera, i descarregant tots els objectius marcats, els castells que de moment son el nostre sostre tècnic: 7 de 7, 3 de 7 per sota, 5 de 7 i 2 pilars de 5 simultanis.

Però crec que el que realment fa Festa Major i fa colla, es el dinar i la piscina posterior.

Avui mateix, no tinc massa paraules (estic fet caldo i sense veu) així que de moment ho deixarem aquí.

Assajos de Festa Major (i 3)

2009-09-05T15:01:00.002+02:00

Perdoneu que no hagi escrit abans, però es que amb això de la Festa Major, falta temps per tots costats...

Dijous, últim assaig abans de Festa Major. Si tots els assajos fossin com el de dijous, podriem somiar... Intensiu de 7, 4 amb agulla, 5 i, evidentment, 3 de 7 per sota. Vam fer l'aixecada més alta que hem pogut veure aquesta temporada. 3 de 7 per sota sencer, sense acotxador i enxaneta (plas plas plas). Evidentment, també vam tenir la prova de 4 de 7 net, que va arribar un pèl de tita més lluny que el de dimecres. Ara, només falta anar a plaça i plantar la nostra millor actuació.

Diumenge, a les 12, tot cristo a plaça perquè puguem començar puntuals.

Assajos de Festa Major (2)

2009-09-03T09:52:00.003+02:00

Gran assaig el d'ahir. Força més gent que el dilluns. Vam poder fer grans proves (7d6net, 5d6net), moltes aixecades del 3d7ps, 2 de lleugeres i 3 de pesades, que tot i que s'han d'acabar de polir, els numerosos canvis a la pinya respecte el de Tarragona, funcionen. A més a més, vam poder plantar el 7d7 sobre la pinya, fins a quarts.

D'altra banda, i per si tota la feina feta fos poca, l'assaig va acabar col·locant quints i dosos a mig pujar 4d7 net.

Avui, serà el definitiu.

Assajos de Festa Major (1)

2009-09-01T01:00:00.006+02:00

De moment, arribem a Festa Major amb uns grans registres. Números en mà, portem 47 castells de 7 descarregats, 15 dels quals són de gamma alta de 7, és a dir, entre 4 amb agulla, 3 amb agulla, 7, 3 per sota, 5 i pilar per sota.

I de tots els castells intentats a plaça (102), només 2 han quedat carregats (p4 Sanahüja i 4d7a Mollerussa), i 2 en intent (3d7a Reus i 3d7ps Tarragona). I tot això ho hem fet abans de la Festa Major.

I avui hem fet bona feina, no hi ha dubte. 3d6 amb agulla fins a acotxador net, 5d6 net fins a acotxadors, 7d6 net fins a acotxadors (?), 2d6 net fins a dosos, 4d7 net fins a quints, i 3d6 per sota a punta pala, amb molt bones aixecadores. Evidentment, hi falta pes.

També es cert que tot i fer bona feina, avui ha faltat gent. Dimecres, hem de ser més, per diumenge podrer gaudir encara més dels resultats de la "factoria Margenera".

Tal i com deia un article d'ara farà dos anys: De la terra al cel. Tornem-hi!

Pròxima parada: Festa Major

2009-08-30T17:20:00.002+02:00

Ahir, actuació a Matadepera, descarregant un 4 de 7 gairebé impecable, un 3 de 7 amb agulla, el quart de la temporada (ara feie vora dos mesos que no el portàvem a plaça). Per tancar l'actuació, 2 de 6 aixecat per sota, i pilar de 5 amb un segon nou.

I ara, Festa Major... crec que tothom sap més o menys quins son els objectius per Festa Major: 7 de 7 i 3 de 7 aixecat per sota. El tercer castell segueix sent una incògnita. Que ja haguem descarregat el 7 de 7 i el 3 per sota, no vol dir (ni molt menys) que aquesta setmana ens haguem d'apalancar. Aquesta setmana, ho hem de donar TOT, des del primer moment de l'assaig fins a l'últim. L'actuació de Festa Major pot ser molt gran, tot depèn del treball que puguem fer dilluns, dimecres i dijous.

Des de Guissona

2009-08-29T11:51:00.003+02:00

Intento escriure quatre linies sobre que ha donat de si el viatge, i no puc. Seria injust dedicar només quatre linies a aquest viatge, però també es cert que no puc explicar amb paraules totes les sensacions viscudes, ni descriure amb exactitud que ha representat per mi veure tot allò que feia tant temps que en sentia a parlar.
Abans de marxar, la gent que coneixia i ja hi havia estat, em comentava lo impressionant que era aquest país. Tots es quedaven curts.
De moment, deixo això aquí, sabent que aquests deu dies es mereixen molt més que un simple paragraf. Tampoc seria just que intentés explicar-vos lo fantàstic que es Hamburg, Berlin i Bremen. Segurament, em quedaria curt.

Des de Berlin (III)

2009-08-24T11:29:00.004+02:00

El dia d'ahir va donar bastant de si. Al matí, visita turistica guiada per la porta de Brandenburg, el Reichstag, el monument al Holocaust, el lloc on hi ha el bunker de Hitler, el que havia sigut l'edifici de la Luftwaffe, Checkpoint Charlie, i obviament el mur, entre d'altres. Berlin es una ciutat on es respira història a gairebé cada cantonada.

A la tarda, vaig visitar el museu que hi ha sota el monument al holocaust. Va ser bastant dur. A la nit, vaig conèixer un edifici emblematic de Berlin, anomenat Tacheles. Cinc pisos plens d'exposicions d'artistes underground, amb un petit bar a l'últim pis.

Tschüss!

Des de Berlin (II)

2009-08-22T20:09:00.004+02:00

Estimats lectors, avui hem passat la major part del dia visitant el camp de concentració de Sachenhause, prop de Berlin. Avui, a diferencia de el tour que vam fer a Hamburg, l'explicació era en castellà, i hem bastant el tema... Tornant a Berlin, hem conegut un noi i una noia de Barcelona i després de passar per la porta de Brandenburg i el Reichstag, hem decidit quedar aquesta nit per fer un beure i sortir una estona a Aleksanderplatz.

Així doncs, aquesta nit a fer unes cervesetes, i demà, tour pel centre de Berlin.

Des de Berlin

2009-08-21T23:35:00.003+02:00

Estimats lectors (i coses varies que ronden per aquí)

Us escric simplement per fer-vos saber que segueixo viu, i aquest cop paro per Berlin. Demà, visita guiada per un camp de concentració, i demà passat pel centre de la ciutat.

Evidentment, segueixo estant amb una cervesa a la mà. Es tant barata... els preus son insultants... al supermercat, gairebé val el mateix un litre de cervesa que un d'aigua...

Des d'Hamburg

2009-08-20T18:35:00.003+02:00

Bona tarda, estimats lectors. Us escric des de les meves vacances, ara mateix des d'Hamburg.

Els alemanys no tenen mesura, tot ho fan a lo gran. La xarxa de transport es espectacular, hi ha visites guiades per la ciutat totalment gratuites (no aconsegueixo trobar la dièresi en aquest teclat). Hi ha coses que no acabo d'entendre, com que no hi hagi cap restaurant de menjar típic d'aquí, o que els bombers o les ambulàncies no parin en tot el dia... Potser és per l'excés de ciclistes...
Avui acabarem de passar la tarda a Hamburg, i demà agafarem un bus que ens portarà directament a Berlín.

Hamburg es una ciutat especial, imprescindible passar-hi si mai veniu a Alemanya.

Tancat per vacances

2009-08-19T00:59:00.005+02:00

Estimats lectors i lectores, gent amb poca feina i/o curiosos, us faig saber que aquest blog perdrà totalment l'activitat fins el dia 29, doncs me'n vaig de vacances.

Ens veiem quan torni del pais de les salsitxes i la cervesa.

a reveure!

Tresdesetpersota!

2009-08-17T08:57:00.010+02:00

Encara ara estic en un núvol... Després d'anar treballant des de principis de temporada els castells per sota, Sant Cugat va poder veure el nostre primer pilar de 5 per sota, una espina clavada de la temporada passada, ja que només el vam poder carregar. Seguir treballant amb força regularitat el tres per sota, i l'apretada intensa de l'última setmana ens ha portat en un estat d'alegria immensa.

L'escenari de l'actuació i l'ambient, sens dubte, van ser impressionants. El casc antic de Tarragona, en un carrer força estret i ple de gom a gom.

L'objectiu era el tres per sota, i el vam afrontar a segona ronda, després de descarregar un 3 de 7, idèntic al que havíem d'aixecar per sota.

Els nervis eren força evidents en les cares de la gent, però també hi havia la seguretat de que el descarregaríem. En el primer intent, amb el castell pujant força bé, just abans d'aixecar els baixos la cosa va petar. Va ser un autèntic mastegot (no fisicament, sinó de moral). Però tres segons després de la caiguda, la colla demanava tornar-lo a intentar. Després d'una revisió ràpida per comprovar que ningú s'havia fet mal, hi tornàvem.
En el segon intent, amb més ràbia encara que en el primer, el col·locàvem completament sobre la pinya, i tot i que el castell seguia força bellugadís durant la carregada, l'agonseguíem descarregar.
No recordo que la colla hagi celebrat mai cap castell amb tanta intensitat. Ens treiem per fi l'espina de l'any passat, el maleït intent de tres de set per sota de la diada, que va caure en l'últim moment.

Tancàvem l'actuació amb un 5 de 7, amb alguns canvis de posició del tronc, i gent nova a quarts, i vano de 5 en la ronda de pilars.

També cal felicitar a la Jove, que va descarregar el -com sempre- espectacular 5 de 8, el 2 de 8 amb folre i el 3 de 8, a més a més de 3 pilars de 5 i 5 pilars de 4.

Després de l'actuació, una prova de 3 de 9 amb folre al local de la Jove, beure i sopar, i una nit de festa ens esperava, per celebrar l'increïble 3 de 7 per sota...

Ahir, quan amics i coneguts em preguntaven com havia anat, les tres primeres paraules que sortien de la meva boca (i del meu cor) eren espectacular, brutal i apoteòsic.

FELICITATS COLLA! A SEGUIR ENDAVANT!

Tres per sota: abans i ara

2009-08-12T23:09:00.006+02:00

Aquest post no pretén res més que fer una comparativa tècnica entre el 3 de 7 aixecat per sota que va petar a la diada del 2008, i la forma actual de fer-lo.

Abans, les aixecades es feien amb tres passos: "genoll" (on el casteller posava el genoll a l'espatlla del casteller del pis inferior), "amunt" (on el casteller posava els dos peus) i un altre "amunt" (on es posava el casteller de sota dret). Es a dir: un, dos, tres, genoll!... un, dos, tres, amunt!... un, dos, tres, amunt!...
Ara, les aixecades es fan amb dos passos: genoll peu peu (que no es res més que fer els dos primers passos seguits) i amunt (on es posa el casteller de sota dret). Es a dir: un, dos, tres, genoll peu peu!... un, dos, tres, amunt!...

Abans, els contraforts només aguantaven el casteller de terra mentres l'altre ere aixecat, i ajudava al casteller de terra a posar-se dret.
Ara, els contraforts, en el pas "genoll peu peu", ajuden a aixecar empenyent el cul del casteller que s'està aixecant, i en el pas "amunt", ajuda a posar dret el casteller de sota.

Abans, no hi havia tercers laterals ajudant a aixecar.
Ara, hi ha tercers laterals, que ajuden sobretot en el moment de posar els segons drets sobre els baixos.

Abans, només hi posavem dues agulles, una encarada a la rengla i l'altra amb un braç a la plena i l'altre a la buida.
Ara, tenim tres agulles que entren quan els terços estan drets, i ajuden en l'aixecada.

Abans, les primeres mans només aguantaven el cul del casteller del davant.
Ara, ajuden a aixecar agafant amb una mà a la faixa, i quan l'aixecada comença passen l'altra mà al cul del casteller que s'està aixecant. A més a més, en el moment de posar els segons drets damunt dels baixos, ajuden en tot moment a l'aixecada.

Abans, els mans i mans aguantaven la mida del castell en tot moment.
Ara, a part d'aguantar la mida del castell, en l'aixecada on s'ha de posar els segons drets damunt dels baixos, ajuden a aixecar-los.

Divendres més

Rivalitat? Perquè?

2009-07-28T17:41:00.006+02:00

Aquest es el cinquè esborrany que escric, per tractar un tema totalment segarrenc, que desgraciadament es repeteix massa sovint.

No sé si ho recordareu, però els discursos de la passada XV Bakanal, la gran majoria tocaven en un moment o altre el tòpic de: Guissona (ueee!), Cervera (buuu!). Simplement, em vaig sentir avergonyit. Avergonyit per una rivalitat que no se sap quan va començar, però que tothom segueix.

Dissabte a la nit, als Ametllers, hi havia mig Guissona. No podem soportar que algú de Cervera vingui a Guissona, però en canvi nosaltres podem anar allà de festa en qualsevol moment, i sense que ningú tingui dret a replicar-nos.

I, evidentment, els dolents son els de Cervera! Vist des de fora, no crec que la gent tingui el mateix punt de vista que nosaltres.

Guissonencs i guissonenques... no ens equivoquem. Vivim en una comarca de poc més de 22.000 habitants, amb només quatre "pobles" de més de 1.000 habitants. Ja que les festes ens les hem de montar nosaltres, com a mínim, tinguem-les en pau.

Estic content

2009-07-16T01:14:00.007+02:00

Crec que vaig d'un extrem a l'altre... d'una gairebé inactivitat total del bloc, a publicar una nova entrada cada dia, però que hi farem...

Avui estic content, força content si mes no. Ahir vaig enviar un correu a la colla, amb l'enllaç a un video que recull una mica la nostra evolució, en aquests (encara no) dos anys des de la primera actuació fins al pilar de 5 per sota descarregat a Sant Cugat. Com que el vídeo el vaig acabar la setmana passada, no hi surt el 7 de 7. Estic content perquè ha agradat, i perquè espero que ajudi a motivar la colla en aquest mes de menys intensitat que ens espera.

I d'altra banda, també estic molt content perquè dilluns vàrem fer un taller de castells al casal d'estiu de Guissona, i avui hi havia canalla nova (Marta, Aida, Sofia, Oriol, ...). Si els hi agrada, i aconseguim tenir-los uns mesets assajant, l'any que ve ja tindrem la meitat de la feina feta.

Nota mental: Perquè son tan monos la canalla quan son petits? :D
Nota no-mental: Aquí teniu el video al qual em referia.

I ara, a pel 3 de 7 aixecat per sota!

Simplement impresionant, en video

2009-07-14T21:48:00.005+02:00

Aquí teniu els dos videos del 7 de 7 de Súria, un de cada banda del castell.

Simplement impressionant

2009-07-13T14:10:00.007+02:00

L'actuació castellera de Festa Major de Súria em va deixar molts bons moments. La millor actuació de la història de la colla, el bon rollo entre les tres colles, el dinar i la piscina... I, obviament, la font.

Felicitats colla, i gràcies Salats, sou una gran colla.

SI! SI! SI!

2009-06-28T22:49:00.011+02:00

El pilar ja es aquí!

Per fi, després de carregar-lo dues vegades la temporada passada, just abans de Festa Major, i en la mateixa Festa Major, aquest dissabte vam poder esborrar de la llista de coses pendents, el pilar de 5 aixecat per sota...

D'on ve aquest pilar (un apunt de història):

AIXECAR PER SOTA:
En aquel entonces (octubre? 2007) va aparèixer al nostre local el Negre de Terrassa, que ens va ensenyar com fer els castells aixecats per sota. Hi vam estar treballant fins la diada, on vam poder descarregar el nostre primer 3d6ps. La màquina començava a funcionar.

El 2008, després d'haver assolit el 4d7 a l'Arboç, arrancàvem temporada amb diversos 3d6ps, però els vam deixar una mica de banda per dedicar-nos mes al que havia de ser el nostre pròxim objectiu: el 3d7.

EL PILAR DE 5:
No va ser fins després del viatge a Itàlia, on descarregàvem els primers pilars de 5, que no ens plantejàvem el p5ps, pilar que aconseguiem carregar a Sant Antoni de Vilamajor, acompanyats dels Minyons de Terrassa. En aquesta ocasió, vam pecar de novatos, tot esperant amb el pilar aixecat, a que es parés. Dues setmanes després el tornàvem a carregar en la nostra pròpia Festa Major.

De setembre a novembre, la idea era preparar el 3d7ps, que va acabar petant a l'últim moment, quant ja gairebé el teníem...

EL FUTUR:
Anem a treure'ns aquesta espina que encara tenim clavada Margeners, perquè el 3d7ps es un castell que tenim a l'abast, ja hem fet el p5ps, i el nostre 3d7 es envejable.

I no us penseu pas que el món s'acaba aquí, perquè tenim feina a fer: 7d7, 3d7ps, 5d7a, 2d7, 9d7, 2d7ps, p6, 4d8... jo, el límit, encara no el veig.

Margeners: colla de vuit

2009-06-18T03:15:00.005+02:00

(click a la imatge per ampliar-la)

Es evident que som lluny de la zona tradicional, on l'interés general pels castells es troba a un nivell superior al que es pot trobar a les terres de Lleida, però si tenim en compte que, d'una banda, a l'actuació de Tàrrega no vam fer cap quatre (2d6, 7d6, 3d6ps, 3d6a, p5), que per fer castells de vuit encara ens falte, i que a l'actuació hi havia un speaker (espíquer) anunciant ronda a ronda el castell que ens disposàvem a fer, es poc comprensible que a El Segre, afirmin que vam carregar el 4 de 8. De fet, ja es la segona vegada que, segons El Segre, aconseguim un castell de vuit, ja que fa temps, van publicar una notícia similar.

Goita tu, feina feta no fa destorb... Margeners sóm colla de vuit (si mes no per la premsa). A veure quant tarden a anunciar el pas als castells de nou!

Som l'A

2009-05-25T12:15:00.005+02:00

Divendres passat vaig faltar a assaig (el primer en 2 anys, si no m'equivoco), pel sopar de final de curs. Després del sopar, entre d'altres, vam llegir un discurs amb la Paula, que feia així:

"Som l’A, la part científico-tecnològica, l’ovella negra del batxillerat, els parladors, els no treballadors, els problemàtics, etc, etc.

Gràcies a tu Dolors hem guanyat molt en buscar sinònim. Ah, sentim molt no haver fet els deures aquest any però ser estudiant és lo que té. Però tu tranquila que la nostra res cogitans no quedarà empresonada per sempre del sempre en la nostra res extensa en un estat dogmàtic i acrític, sinó que s’alliberarà i ascendirà al món intel•ligible tot adoptat la forma del superhome. Dolors tal i com deia Zaratustra, jo et predico l’APROVAT GENERAL. Tot i això, encara no entenem la fisis.

Elena i Miquel amb vosaltres hem entrat a l’apassionant i interesantíssim món de les oracions i els comentaris de text.

Miquel t’agraïm la gran paciència que has tingut amb nosaltres durant tot el curs amb els “ses” i les subordinades, perquè tot i que sembla que no t’escoltem tu sempre continues explicant la motivant assignatura de castellà.

Elena, la nostra actual tutora, gràcies per haver-hi sigut en tot moment i per ensenyar-nos la “gran” utilitat del català. Tot i que has patit molt amb les nostres faltes d’ortografia, la falta d’organització i atenció, has sabut fer les classes com cal.

Marisa, ens vas fer de tutora el nostre primer any de batxillerat i per a tu va ser una gran càrrega el nostre comportament. Els ESPIKINS, les NIUS, els ESCRIPS i la GRAMMAR, és el que mÉs recordarem, sense deixar de banda les relaxants classes de ioga i la WHITE LIGHT, que van fer més entretinguda l’assignatura i ens va relaxar abans d’entrar a la setmana d’exàmens.

Maria Pampalona, tot i les teves obligacions com a directora has tingut temps per explicar-nos l’apassionant historia d’Espanya i Catalunya. Les teves anècdotes i els teus familiars i coneguts arreu del món ens feien més amena l’assignatura. Tot i retardar-te en algunes classes, hem arribat a donar casi tot el llibre, i mira que es gros!

Laia, només són dos els que aprenen i gaudeixen el francès amb tu, els quals t’agraeixen tots els esforços que has fet per ells, però no creguis que la resta tenim coneixements nuls del francès, doncs també vam fer les nostres classes, que no van ser poques, amb la Montse a qui, per cert, agraïm la seva assistència.

Centrem-nos ara en els professors de les assignatures específiques de modalitat, començant per les del científic pur.

Glòria, entre els ribosomes amb forma de lionesa i la traducció de l’ARN en forma d’aeroport has aconseguit fer més fàcil i sobretot entenedora la matèria. Cal remarcar la teva preocupació per l’insult a la intel•ligència i pel gran desastre que serà la selectivitat, ja que la nostra capacitat de raonament i la nostra lògica és bastant limitada. Val a dir que les comparacions amb menjar a l’última hora del matí eren difícil de pair amb l’estomac buit, però s’agraeixen.

Prado, els teus grans intents perquè tothom aprovi, han provocat una gran quantitat d’exàmens o com tu dius “proves que conten” (que han sigut en va). Tot i no ser present en aquest sopar t’agraïm el gran esforç que has fet per fer-nos entendre aquesta assignatura tan complicada, sumant-hi el fet que feia molt temps que no la donaves.

Ramon, amb tu hem aprés la important assignatura de CTiMA, ens ha inculcat una mentalitat més respectuosa amb el medi ambient, ens has mostrat els problemes que pot patir el nostre planeta si seguim així. Tot i que sembla impossible hem acabat el llibre, i ens ha sobrat temps!!!!, diem impossible perquè hi havia dies que no teníem ganes de fer classe… Per cert, gràcies per les realment profitoses classe a l’aire lliure. Ets el millor professor que hem tingut, tu i el teu entrepà...

Després de parlar d’aquesta colla de científics, passem als tecnòlegs.

Començarem parlant de la nostra cap d’estudis, la Mª Alba. Tot i la crisi, proposem que et comprin pissarres més grans, es que se’t queden petites, tot s’ha de dir… . Has explicat més de ARREL DE PI PARTIT PER TRETZE vegades algunes coses, per a que tots ho entenguéssim. Els vectors en l’espai van provocar una gran disputa amb les mans i les parets, encara riem ara… Les teves inacabables fitxes d’exercicis ens tenien tota la tarda ocupada. Cal remarcar que el teu entusiasme es veu reflectit en les marques de guix que portes per tot el cos; les dues franges a lo indio del primer dia de classe no les oblidarem mai. Moltes gràcies per fer-nos entendre les matemàtiques, una assignatura que molta gent no soporta però que amb tu em après a apreciar.

Canviem d’assignatura, la qual potser no hem apreciat, però que hem acabat aprenent a base de PENSAR-HI UNA BONA ESTONA, 5 min que deia ell al principi de cada classe que normalment acabava sent mitja hora ben llarga. Al principi d’aquest curs li van regalar una indústria de taules, armaris i tamborets. Ens apareixia a cada classe amb el seu MAC_ nífic portàtil, i s’ha passat dos anys robant-li el wi-fi al veí. Gràcies a les seves classes virtuals, aquest any bastant aparcades, hem conegut un munt de programes FRIKIS. En resum, creiem que JA HU TINDRIAM. Tots sabem de qui parlem, però els qui no els conegueu, us presentem L’Amarsal3, també conegut com l’Andreu.

I de la tecnologia, saltem a la física, tot parlant de l’Anna Tarragó. Durant aquests dos anys, ens ha acompanyat una professora amb un bagatge cultural que no te ALCANS, i una llarga TRAECTÒRIA professional. Ens han agradat especialment les CLASSES ON “ELS ÚLTIMS 20 MINUTS” FÈIEM “PRÀCTICA”. No ens enganyem, aquests 20 minuts es reduïen a poc més de trenta segons. De totes maneres, sabem que no hem sigut, segurament, els FÍSICS esperats, però agraïm l’esforç que ens ha dedicat per tal que entenguéssim que hem de ficar les unitats al final de cada operació.

La classe on menys alumnes del tecnològic hi havia, la de dibuix. On de tangències a dièdric, hem passat unes classe força entretingudes i el nostre mètode preferit l’ojímetro. Tots els crits, les collejes (ai, tocs d’atenció) ens han servit per elaborar un ENORME quadern de dibuix.

Finalment, ens agradaria fer un esment a tots els professors de la ESO i a tots els companys caiguts en el camí (minut de silenci).

Gràcies a tots per haver vingut i acompanyar-nos en aquest llarg camí cap a la universitat.

Ah! Que “se’ns oblidava”, de part de tot segon de batxillerat, gràcies per comptar amb nosaltres en les activitats del centre, i gràcies també per la sortida de segon a... per cert, on vam anar? Ah, no... que no vam anar enlloc... ésque ens sonava algo de Grècia.

Això de les sortides de departament, DES DE QUAN?

Moltes gràcies."

La gata sense nom

2009-05-15T19:05:00.003+02:00

Quan la resta de la família va arribar a casa, el diumenge, primer vaig ensenyar-li l'Izzet a mun pare i a ma germana... Sabia que a ma mare no li farie ~~ni puta gràcia~~ gens d'il·lusió la gata. I així va ser.

Només en veure-la, va dir: Com se t'acudeix pujar un animal aqui a casa? O el treus o el tiro pel balcó.

Després d'estar parlant un bon rato sobre que fer-ne, vam decidir portar-la a la casa d'on segurament havie sortit, una casa amb un jardí considerablement gran, i una reixa bastant baixa.

L'endemà, el dilluns, vaig decidir passar a veure si la veia i... BINGO!, ella i quatre germans mes, l'Izzet, un de gris, un completament negre i dos negres amb tocs marronosos. El gris, no feia gaira bona pinta. Quan hi vaig tornar quatre hores després, jeia mort al costat dels seus tres germans.

El dimarts, vaig tornar a passar-hi, a la tarda, i no els vaig veure. Des d'aquell dia, cada dia hi he passat al sortir del institut, i només ahir vaig veure els dos negres i marrons passejant pel jardí.

Avui, però, quan baixave del poble, he tornat a passar per davant la casa, i hi he vist una nena petita que portava un dels dos negres i marrons com si fos un ninot. Al tirar una mica més endavant, he vist a la seva germana gran, carregant a l'Izzet a coll. Hi he estat parlant una estona, i m'ha explicat que té tres gatets (per tant, el que era completament negre, també es va morir). M'ha dit que es deia Emma i que tenia quatre anys, i la seva germana Laia tres. També m'ha explicat que la seva àvia havia enterrat els gatets morts. En aquell moment ha aparegut l'àvia, i m'ha comentat que la mare va morir atropellada, els gatets tenien un mes de vida, i n'havien mort tres.

En un moment de curiositat, mentres la nena em convidava sense cap tipus de problema a entrar a casa seva a jugar amb els gatets (i ja m'obria la porta, però l'hi he dit que no, que havia de fer coses, que un altre dia ja aniria a jugar a casa seva amb els gatets), doncs en aquell moment, l'hi he preguntat com es deien. No tenien nom. A partir d'ara, l'Izzet ja no té nom, però sempre serà l'Izzet.

Si en un mes n'han mort tres de sis (sense contar la mare), quant de temps viuran els tres que queden?

Esperem que, tal i com deia l'Albert Plà,
"... però sort que era un gat, i tenia set vides."

Mollerussa

2009-05-14T08:43:00.004+02:00

I aquest diumenge Mollerussa i Sant Antolí... Que en principi pot semblar un tostón, però son dues actuacions a prop de casa, i per tant, MOLT importants... Hi podrem fer els primers castells de 7 amb agulla (3d7a i 4d7a)? I el 5d7?...

TOT depèn de l'assaig

Aqui teniu el cartell de l'actuació a Mollerussa, dissenyat per la Glòria.

Izzet

2009-05-10T19:52:00.008+02:00

Es diu Izzet, no fa mes d'un pam dels meus, i me l'he trobat avui quan baixave de la petita actuació de la colla.Amb el Palou, l'hem passat per la dutxa, l'hi hem eixugat el pel i l'hem pentinat (això de pentinar-la, només avui, demà ja ho haurà de fer-s'ho ella soleta).

Després, hem intentat que fes el cub de rubik (hem considerat que el normal ja el tenie assumit, i hem passat directament al 7x7x7). Quan ha resolt el cub, hem passat a fer una mica de mates per introduir a l'Izzet a la quimica inorgànica.
Ara mateix esta descobrint l'habitació... no et pots moure sense mirar on poses el peu, perquè es molt probable que la xafis.
Ara, faltarà l'acceptació paterna :)

PD: Quan he acabat d'escriure, m'he girat i m'he trobat aixo:El Palou durmint al terra, i l'Izzet sobre seu.

No et quedis al Marge Nº 4

2009-05-07T08:37:00.004+02:00

.
.

Qui en vulgui més, divendres a assaig =)

I... començam!

2009-04-20T19:54:00.009+02:00

Aprofito uns instants entre ensaïmada i ensaïmada per escriure quatre línies sobre el magnific cap de setmana a Mallorca.

Tot plegat comença divendres tarda, cap allà a les 7 horari casteller, quan marxem cap a Barcelona per agafar el "barco". Durant el trajecte d'anada, cal destacar les poques ganes de dormir de la major part del jovent de la colla, i també la simpatia amb la qual a les 6 i mitja del matí et desperten a base de donar cops a la porta.

A les 9 del matí, un cop ubicats al campament base, un institut anomenat Medina Mayurqa, a Palma, no hi havia ganes d'altra cosa que dormir, jeure i fer el gos. Per matar el matí, hi havia dues opcions, la primera: patejar-se tot Palma en una visita turistica guiada; i la segona: acompanyar la canalla a cansar-se. Els que teníem son, vam optar per la segona.

Després, un bon dinar a base de macarrons i pollastre, i de postres ensaïmada!

Encabat de dinar, jugar amb la canalla i fer més el gos, a banda de repassar les pinyes... Tot esperant l'hora d'assaig, que arribarie després d'una petita llarga caminada fins al local d'assaig.

Aquest assaig compartit amb els Castellers de Mallorca, segurament va ser el més profitós de la temporada, i entre d'altres, vam poder fer el pilar de 5 i el 2d6 sencers sobre pinya, 3d7 fins acotxador sobre pinya, i tot i que vam tenir alguns problemes amb el 4, hi vam col·locar dosos. A més a més com a més destacat, 5d6 net fins a acotxador, i la millor prova de 4d8 que hem fet fins el moment: segons, terços, quarts, quints, i dosos a l'esquena de quints.

Castellers de Mallorca ens van oferir un magnífic sopar al mateix local, i després d'una "petita caminada de 20 minuts" que ens van dir, i tres quarts d'hora més tard, arribàvem al nostre destí, un bar on després d'un parell de beures, vam acabar cantant un GRAN repertori de cançons, incloent-hi una petita versió en balear de "La Farola", anomenada "Sa Farola", i que feia així (entre parèntesis les modificacions de la versió cantada l'endemà després d'actuar):

Sa farola, sa farola, etc...

Hem vingut tots a Mallorca,
i hem vingut a fer castells,
de moment fem cubalibres (ahir fèiem cubalibres),
i demà l'actuació... (i avui l'actuació),

Som unes colles de set,
fem castells i bons pilars,
de pomades i ensaïmades,
ens en fotem uns bons farts!

Sa farola, sa farola, etc...

L'endemà, la feina va ser llevar-se, i un cop l'Uri em va informar que s'havia acabat l'aigua calenta per dutxar-se, vaig decidir anar-me a dutxar. Passades les 11, tothom va pujar al bus que ens duria al castell de Bellver, escenari de l'actuació.

Margeners vam poder voltar una estona pel castell, i vam poder gaudir de diversos actes de festa celebrats allà mateix.

A les 4 de la tarda, tocava actuar... Amb més son i nyonya que altra cosa per part nostra, ens vam enfaixar. Per no allargar més la cosa, passaré de fer una crònica de l'actuació, i anirem directament als resultats:

Castellers de Mallorca: p4ps, 4d7a, 3d7a, 3d7, 2p5
Margeners de Guissona: p4ps, 3d7, 4d7, 5d6, p5
Al·lots de Llevant: p4, 4d7, 4d7a, 3d7, p5

I cap a buscar les bosses i ensaïmades al Medina Mayurqa, i esperar el bus que ens portarie a port.

Tot esperant el vaixell, com a última anèctoda destacada, el fet que un grup de 50 joves francesos acabéssin (encara no se sap ben bé com), ballant de manera desfasada, la Polca i Lo tio Pep, o qualsevol canço tocada a toc de gralla i tabal.

A bord es va veure com el cansament general s'havia apoderat de tothom, i a la una i mitja gairebé tothom ja era a dormir. A les 6 ens despertàven amb una simpatia similar a la del dissabte, i a les 9 del matí arribàvem a Guissona, la majoria, dormint des de Barcelona.

En resum, jo, de l'estada a Mallorca me n'emporto diverses coses:

* Una quantitat destacable de sobrasada
* Sis ensaïmades (de les quals ja només en queden tres i mitja)
* El capità Kif
* Un exemple de com cantar pinyes
* Una gran prova: segons, terços, quarts, quints, dosos a l'esquena de quints
* Els primers castells de la temporada, i a més a més de set! :)

I tu? Que te'n emportes de Mallorca?

Fotos: Aida Santesmasses

Aprenent a ser subtil

2009-03-26T19:19:00.006+01:00

Un somriure estupid a la cara mentres amb paraules molt subtils et diuen clarament que no vals per res.

Aquest es el tracte que rebo d'alguns dels meus professors que no en donarien ni mig per mi... N'estic fart de que em tractin com un pobret subnormal incapaç de contar mes enllà del 4, i no cal que ens enganyem perquè no soc precisament un gran estudiant, però que a primera hora del matí et deixin bastant clar que tens possibilitats zero d'aprovar la seva assignatura (fet que signifique que si per qualsevol cosa l'aprovessis, segurament buscarie algun motiu què no aprovessis), no et motive.

I quan el mateix temari s'explique en una altra assignatura i s'enten si bé no a la primera, a la segona o la terçera, però s'acabe entenent, també es culpa del pobre subnormal del alumne que no done mes?

I una merda! Culpa del professorat, que no se quin collons del proves els hi fan per aconseguir el titol. Si una persona no serveix per explicar les coses, no serveix i punt, em sap molt greu però la retòrica no es el seu punt fort. Que es dediqui a un altre aspecte de la carrera que ha estudiat.

O potser es que les altres sortides requerien mes nota, i ells eren uns subnormals que no donaven a mes?

Però a aquestes alçades no s'hi pot fer res... Jo seguiré assistint a les meves classes motivadores, on m'he enamorat de la subtilesa de les paraules i si no aprenc l'assignatura, com a mínim aprendré com dir-li als professors lo dolents que son amb la mateixa subtilesa.

De totes maneres, crec que ha arribat el moment.
Mode autodidacta: ON

No m'entre al cap

2009-03-19T19:31:00.007+01:00

Ahir vaig estar una bona estona llegint diferents articles, comunicats i veient diversos videos, i no m'entre al cap a que ve tanta brutalitat policial cap un grup d'estudiants.

No entenc perque van rebre tants estudiants, periodistes i gent que simplement anave a comprar el pa.

Però el que si que no entenc, es de que serveix una policia polititzada, que enlloc de defensar els drets dels ciutadans, com podrie ser, per exemple, manifestar-se, es dediquen a reprimir-los...

Fa bastants dies, l'hi vaig preguntar a la meva professora de filosofia, si creie que el el fet de cagar el tió ere una representació vigent de la societat actual. Ahir vaig poder comprovar que si, tot i que en aquest cas, la persona que fa cagar el tió està a la banda dels blau-grisos, i aconsegueix el que vol tot cantant -...i si no vols cagar, un cop de bastó! ... -

No ho oblideu, la societat actual funcione així, si no fas el que ells volen, molt probablement acabaràs rebent una descàrrega policial, cortesia d'una colla de mercenaris delinqüents.

Imatge: David Datzira

2009-03-16T14:45:00.003+01:00

Massa coses a explicar i massa poc tems per fer-ho... D'ençà de l'última entrada, han passat moltes coses... Una de les mes remarcables, la 8ena posició aconseguida al torneig de futbol intercasteller, disputat el cap de setmana passat no l'altre a Sants. A més a més, la Marxa dels Castells, que aquest any també va fer la Laia (i la seva tieta!) de Manresa.

Qualsevol dia d'aquests intentaré fer-ne unes explicacions més intenses, però no prometo res, perquè aviat estarem treballant en la revista de la colla (que ja podeu començar a escriure!)

Si ets de Guissona...

2009-02-24T00:14:00.004+01:00

Sempre es bo coneixer gent nova, força variada i de llocs diferents. El problema, es que per coneixer gent, t'has de presentar, i en molts casos s'acabe anant a parar a la pregunta: D'on ets?

En aquest punt, pares un moment, desconectes, agafes aire, t'omples de coratge i dius: de Guissona.

Llavors, tot seguint l'alternança d'una conversa, on ara parle l'un i ara parle l'altre, la persona amb la qui estas xarrant és molt probable que et faci alguna de les següents preguntes:

El primer cas, i el considerat, dins de les cagades, el més correcte, és: -Ah! Que es un poble Guissona? .En aquest cas es fa evident que la persona nomes coneixia les botigues BonÀrea/Àrea de Guissona, però s'ha adonat del seu error de coneixement i ha rectificat abans de fer una pregunta estupida.

El problema apareix quan la persona no s'ha adonat que Guissona és un poble, i et pot surtir amb alguna pregunta de l'estil:

Al meu poble també hi ha un Guissona.
Quina gràcia, al meu poble hi ha una botiga que es diu igual!
Osti, i que es veritat allò que diuen que al costat hi ha un poble?

o el que ja és més trist de tot (i a més a més verídic) és:
Com? Vius dins d'una fàbrica tu?

I es que ser de Guissona te aquest complement afegit, no saps mai amb que et pot sortir la gent, quan dius que vius allà a unes cases prop del BonÀrea.

Impossible de recordar

2009-02-02T00:31:00.007+01:00

L'olor dels seus cabells l'hi emboirava la ment i inundava tots els seus sentits. El tacte d'aquella suau melena, es perdia entre els seus dits, quan, després de tants anys es tornàven a trobar... Ell, no podia evitar sentir-se nostàlgic per tots els moments que havien passat junts, i alhora trist, per no haver aprofitat estones que podien haver compartit. Ara, se l'hi feia evident que res tornaria a ser com abans, i que aquell desig, s'havia esvaït amb el temps.
Tot i això, ell estava decidit a tornar-ho a intentar, tot desitjant no oblidar mai aquella olor embriagadora, l'olor que marcà un abans i un després en la seva vida. Malauradament, sabia que no podia recordar eternament una olor, per molts esforços que hi dediqués.

Monotonia

2009-01-29T22:48:00.003+01:00

Aquests dies son bastant aborrits... del institut a casa, de casa a l'institut... A més a més, encara no hi ha assajos, per tant, son 6 hores més a la setmana que me les passo a casa. Els divendres i dissabtes, són menys emocionants que abans, per no parlar dels diumenges, que et fa veure que tornem a estar de cap i de nou al principi de la setmana... Per sort, l'altre dia vaig dedicar-me a fer el cub de rubik... Avui, al cap de tres dies d'haver-lo començat, ja em fan mal les mans de tant fer-lo... Però tranquils, jo no soc (de moment) cap d'aquells animals que el fa en 10 segons... el mínim temps que he tardat han estat 3 minuts...

Vaig a seguir practicant...

(vermell amunt, par superior a la dreta, la de l'esquerra cap avall, mitja volta la part de l'esquerra, part superior a l'esquerra, part...)

Va de totxos

2009-01-21T23:13:00.004+01:00

I no de la construcció, sinó de sis llibres, que consten d'un volum considerable, i que estàn distribuïts en dos trilogies. A continuació faré una molt petita pinzellada en el tema d'aquests llibres.

La primera trilogia, és obra d'en Philip Pullman i s'anomena La matèria obscura. Els llibres que la formen, són Les llums del nord, La daga i Els llargavistes d'ambre. La història transcorre entre diferents móns, on la Lyra, una nena de 13 anys coneix diferents personatges, entre els quals hi ha en Will, un noi un any més gran que ella, que prové d'un món paralel. Els fets els porten a una guerra on els éssers mortals desafien a l'autoritat de l'Esglèsia, Déu.

La segona trilogia, que en realitat serà una tetralogia, segons va anunciar l'autor, és obra de Christopher Paolini. Els llibres són Eragon, Eldest, Brisingr, i un últim volum del qual no se'n sap res. Aquests llibres estàn inclosos dins de la tetralogia El Llegat. La història està situada en un món imaginari, amb elfs, nans i tot un conjunt de bèsties inimaginables. Eragon, un jove, troba un ou de drac, i se'n fa càrrec. Aquests animals, que estàn en perill d'extinció, van ser en el passat d'ús exclusiu dels Genets de Drac, un grup de guerrers que van governar el país antigament.
Eragon viatja a través de tot el país fugint del rei, aprenent a fer servir l'espasa i la màgia, i busca els vardens, uns insurrectes que lluiten per derrocar aquest Imperi.

Així doncs, si us agrada llegir, ja queden aconsellats aquests llibres. D'altra banda, si heu perdut la costum, també us l'aconsello, perquè com diu la canço; mai no es massa tard, per tornar a començar...

CN: A reflexionar...

2009-01-15T23:28:00.013+01:00

Avui, tornem amb el CN (concurs nadalenc), disposats a triar la casa amb la iluminació nadalenca més extravagant. De moment, us deixo amb les fotos, d'aqui poc obrirem les votacions. Aneu pensant...

1ra casa:

2na casa:

3ra casa:

4ta casa:

5na casa:

6na casa:

7na:

Assajos d'estiu

2009-01-12T19:32:00.008+01:00

M'agrade recordar els assajos de juliol i agost, quan descalços, i amb els dits dels peus notant l'herba, veiem com el sol s'amagave poc a poc darrere algun dels nostres castells.

Les vacances de les mentides

2009-01-06T17:35:00.011+01:00

Aquesta es la conclusió a la que he arribat ara fa pocs minuts... Les vacances de Nadal estàn infestades de mentides. Deixant de banda que les vacances de Nadal vinguin motivades pel naixement d'un tal Jesús, fet que en constància meva no ha sigut compovat o demostrat, m'he fixat que aquestes vacances concentren una sèrie de dies-mentida.

Començarem a repassar el calendari:

El primer que trobem és el 25 de desembre, Nadal. Dia d'amor i de joia, diuen que a sant de que ara fa una pila d'anys va neixer el salvador del món.
En aquest dia de pau, tots (o uns quants), donem cops a un tros de fusta que prèviament hem atipat perquè a la seva panxa s'hi formin torrons, neules i polvorons, i els tregui pel cul. En resum, fins que no ens done el que volem no parem d'ostiar-lo, al més pur estil skinhead.
A més a més en els últims anys s'ha afegit una tradició d'una altra branca religiosa i que els centres comercials s'han encarregat de vendrens tot fregant-se les mans. El Pare Noel. Un home barbut i tip de menjar, amb les artèries saturades de colesterol que es cole per la teulada de casa nostra per deixarnos regals que acceptem de bon grat... (no serie mes fàcil que li deixessim la porta oberta?). A sobre, aquest home barbut i panxut s'ha estés com una plaga a través dels balcons de la gran majoria de cases. L'exèrcit dels ultracuerpos.

Uns dies més tard, trobem el que és el punt àlgid de les vacances de mentida, Sants Innocents. Un dia on tens el dret... que dic el dret, EL DEURE! d'enganyar a tothom qui puguis. Si mai m'heu de dir alguna cosa, m'ho dieu el 27 o el 29, perquè el dia 28 no tinc per costum agafar el telèfon a ningú, i segons com ni sortir de casa.

El 31 de desembre, s'ha anat perdent com un dia-mentida, on s'enganyave als nens parlant-los de l'home dels nassos, un esser que té tants nassos com dies té l'any, sense tenir en compte que sense l'escola els nens no saben en quin dia viuen.

Després ve cap d'any, una altra mentida. Perquè l'any comence on comence? El dia 1 de gener està mal col·locat, ni a principi o final de cap estació ni al mig. No serie més lògic que comencés per Sant Joan, o Nadal (Nit més curta i nit més llarga de l'any)? Ja que vulguis o no, és una cosa que més o menys sempre cau al mateix punt.

I per rematar-ho, els "Reixos", simpàtics homes (barbuts també) que símbols del capitalisme en aquestes dates ens fan magnífics regals. Normalment també son utilitzats com a sistema de xantatge als nens... però al final tots a la carta acaben ficant: Estimats Reis Mags. Aquest any m´he portat molt bé.

I tornant al principi, la cirereta del pastís de les VACANCES de Nadal. Segons un diccionari que voltave per aquí, podem trobar el següent:
"Vacances: Temps de repòs concedit als estudiants, en la recurrència d'una festivitat o per altres circumstàncies, durant el qual romanen tancades les escoles."
Remarcaré un petit punt... "Temps de repòs"! I a mi els deures d'anglès, de mates i de castellà qui me'ls farà? I per si fos poc, el Treball de Recerca. Me'l farà algun home amb barba, sigui panxut o mag? Doncs no. I mira que la meva carta als Reixos feie així...

"Estimats Reis Mags d'Orient. Aquest any no m'he portat massa bé, i tampoc he sigut bon estudiant. He fet enfadar a la meva germana i als meus pares. Es per això que m'agradarie que em portessiu un Treball de Recerca fet.

Atentament:
Eric Santesmasses"

Sempre em diuen que vaig al reves del món, però com a mínim, no dic mentides.

Temporada 2008

2008-12-31T17:25:00.007+01:00

Bé, crec que ja és prou tard (estem a punt d'entrar al 2009) i ja va essent hora que faigi una valoració personal del que ha sigut aquesta temporada per la colla. Dividiré la temporada en diferents trams:

Primer tram: Consolidar el 4d7. (12/04 - 15/06)
La temporada, va començar a Cornellà a mitjans d'abril, actuació que ens vam pendre com una arrancada de motors cara l'actuació de Sant Jordi, on la intenció ere descarregar el 4 de 7.
Tot i el gran esforç, no el vam poder descarregar, i va petar a la sortida de quarts. Tot i aquest petit entrabanc, durant el primer tram de la temporada el vam descarregar tres vegades, fet que ens consolidave com a colla de 7.
A part, seguíem preparant el següent pas: El pilar de 5 i el 3 de 7

Segon tram: Buscant nous reptes. (21/06 - 23/08)
Al juny ens va arribar la noticia d'un viatge a terres italianes. Aquest fet va impulsar molt a la colla i va ajudar a acabar de seduïr a totes aquelles persones que estaven indecises sobre si fer-se de la colla o no. A més de descarregar el 4d7 a Itàlia (tant lluny de casa!) també s'hi van poder veure els primers pilars de 5. Només arribar del viatge, el cap de setmana següent ens n'anàvem a Perpinyà, amb els Castellers del Riberal, on vam repetir el pilar de 5.
Durant aquests dos mesos seguim consolidant el 4d7, i el dia 27 de juliol descarreguem el nostre primer 3 de 7. Durant tot l'agost seguim repetint sempre que ens és possible l'actuacio 3 de 7, 4 de 7, pilar de 5, i fins i tot intentem el pilar de 5 aixecat per sota, que malauradament només aconseguim carregar.

Tercer tram: La gamma alta de 7. (31/08 - 02/11)
Amb un gran pilar de 5 i un 4 de 7 segur, el camí a seguir es dibuixe pràcticament sol i durant l'última setmana d'agost a l'assaig les coses es veuen bastant clares: A Manresa s'hi va a descarregar el 4 de 7 amb agulla. I així ho fem, podent afrontar una Festa Major amb menys nervis, ja que enlloc d'estrenar dos castells n'estrenem un. Tot i que el 4 de 7 amb agulla de Festa Major cau quan el quart del pilar està a l'esquena del terç, ens prenem una segona ronda més relaxada descarregant un 3 de 7 insultant, i a terçera ronda ens apuntem el primer 5 de 7 de la temporada. Durant les següents actuacions portem aquests dos castells tant com podem a plaça, estrenem el 3 de 7 amb agulla (amb una aleta de 13 segons!), i aconseguim carregar un pilar de 5 amb una alineació totalment nova a Lleida.

Quart tram: El 3 de 7 aixecat per sota. (08/11 - 14/12)
Després de descarregar un 3 de 6 aixecat per sota molt pesat la setmana anterior a Lleida, ens presentem a casa amb una actuació molt ambiciosa: 4 de 7 amb agulla, 3 de 7 aixecat per sota, 5 de 7 amb agulla i dos pilars de 5.
Tot i que a primera ronda descarreguem el 4 de 7 amb agulla, a segona, el 3 de 7 per sota peta quan només falta que l'enxaneta faci les tres passes. Això ens deixa tocada a bastanta gent de la colla, i es decideix fer un 3 de 7 amb agulla, que inexplicablement queda en intent. Força escaldats, a terçera ronda fem un 5 de 6, que inicialment havie de ser un pis més alt, però a ultima hora ens n'adonem que una aixecadora està tocada, i després dels canvis pertinents descarreguem el 5d6. Amb tot, les dones de la colla planten un 3 de 6 íntegrament femení que a l'hora de l'aleta l'hi va del canto d'un duro de petar, però enmig dels aplaudiments de la plaça l'aconsegueixen descarregar. Tanquem l'actuació amb un pilar de 5.
Setmanes més tard, tot i que no hem parat d'assajar el 3 de 7 aixecat per sota ens prenem l'actuació de Badalona com una forma de recuperar la moral.
Tot i això, encara ens queda l'Arboç, i aquest cop si, anem decidits a pel 3 de 7 aixecat per sota. En primera ronda, descarreguem el 5 de 7, i en segona el 3 de 7 amb agulla queda carregat, fet que fa canviar els plans i ens decidim per un 4 de 7.
Gent molt bona aixecant i la gran coordinació que hi ha entre tots els equips pudrie fer que a principis de la temporada que ve puguessim tornar a intentar el 3 de 7 aixecat per sota.

Cinquè tram: Les vacancetes. (15/12 - ??)
I així ens hem guanyat aquestes tant merescudes vacancetes castelleres, perquè tothom torni a agafar el mono. Qui sap quines sorpreses ens portarà la temporada que ve? 3 de 7 aixecat per sota? 5 de 7 amb agulla? 2 de 7? Potser algun castell de 8? (tant de bo!)... Qui sap!
Ens tornarem a trobar amb la Cuca en algun viatge a algun pais exotic? Tindrem local? On serà? Com serà? De quin color/mida i forma?
Si vols saber la resposta a totes aquestes preguntes i moltes d'altres que vindràn... Ens veiem a l'assaig quan tornem a arrancar!

Los Pastorsillos

2008-12-27T11:30:00.003+01:00

Ens n'hem sortit prou bé dels pastorets... L'obra va seguir el seu curs natural l'obra va tenir sentit.
S'ha de reconèixer que hi havie nervis entre vestidors, però un cop a escena tots ens en vam sortir.
Ara, dilluns assaig i el dia 4 a tornar-hi.

Per cert, ahir vai estar una bona estonada rentant-me el cap. (Si algú no ho enten espereu-vos a que us ensenyi una foto.

CN: Primera Fase

2008-12-17T23:07:00.003+01:00

Bueno, a partir d'ara, quan parlem del Concurs de decoració dels exteriors de les cases de Guissona amb motius nadalencs, el denominarem CN (concurs nadalenc). Avui, he anat a fer la primera ronda de fotos. He passat per la rambla, pel carrer del institut i pels carrers que van paral·lels a aquests dos i els uneixen. Si algú vol participar al concurs i encara no he passat per casa seva, que s'afanyi, que potser demà sortiré a fer una altra ronda!

Idea: Concurs nadalenc

2008-12-11T15:09:00.003+01:00

L'altre dia baixant per la rambla vaig adonar-me que ja gairebé ere nadal un altre cop, gràcies a la lluminària que desprenen algunes cases, combinant tots els colors i formes possibles, amb llums intermitents i pares noels penjant del balcó, i vaig tenir la magnífica idea de fer un concurs. D'aquí uns dies, quan hi haigi mes cases decorades, els hi aniré a fer fotografies i les penjaré al bloc, i tots els qui passeu per aquí decidireu quina casa te la il·luminació mes hortera i cutre de totes.

Comparativa superpoderística, és a dir, de superpoders

2008-12-04T14:13:00.005+01:00

Moltes vegades hi he pensat... si pogues tenir un superpoder, quin voldria tenir? Potser els superpoders més habituals son molt temptadors, com volar, poder tornar-se invisible o controlar el temps, però tambe hi ha altres tipus de superpoders, així com el domini de diferents matèries (aigua, foc, aire, metall...) o alguns altre més perillosos (transformar en or tot el que es toca, llançar rajos pels ulls o camuflar-se a l'estil camaleó, que pot semblar que no és perillós, però depenent d'on et vulguis amagar pots acabar mal parat.
Després de molt de temps, però, he arribat a la conclusió que el millor superpoder (o poder a seques) és el fet de poder-te teletransportar de forma instantània. Anem doncs, a fer una comparativa entre poder-te teletransportar i els altres poders.
Volar és interessant com a poder perquè ens permet anar d'una banda a l'altra més ràpid de l'habitual. Però no cal ser massa espavilat per veure que amb el teletransport vas mes ràpid encara, i si es vol volar per veure un paisatge des del cel, només cal teletransportar-te enmig del cel i aniràs caient, i quan estiguis a punt d'estamparte contra el terra, t'hi teletransportes sense cap tipus de problema.
L'invisibilitat pot ser interessant per espiar a la gent. Això amb el teletransport no ho podem fer tant bé, ja que en tot cas has d'aparèixer i desaparèixer. La solució es portar una càmara de video i anar treient fotogrames.
Controlar el temps. Similar a l'invisibilitat i molt útil per espiar, alhora que, perquè no dir-ho,copiar als exàmens, fet que costaria més de fer amb el teletransport.
Dominar diferents tipus de matèria és un poder que trobo poc útil a no ser que t'hagis d'estovar amb algú, fet que es pot evitar amb el teletransport.
Transformar tot el que es toca en or més que un poder, és una putada, així que no entrare a comparar-ho.
Llançar rajos pels ulls també és un superpoder una mica inútil, ja que si no ets una màquina de matar no en treus profit.
I per últim, camuflar-te a l'estil camaleó és similar a la invisibilitat, pero a l'estil cutrillo, i depenent d'on et camuflis, a l'hora de canviar de lloc se't veu a la primera i si et volen enxampar, aviat et tenen.

Es fa saber...

2008-11-30T13:10:00.005+01:00

El dia 20 de desmebre, a partir de les 23.59h al poliesportiu vell de Guissona.

Festa final dels kuartos de segle.
Amb...

AMBAPARÀ
RADIO RAHEEM
KOMANDO ORENETA

Kuartos de segle destinarà un 10% dels beneficis a LA MARATÓ.

Més info a:
http://kuartosdesegle.blogspot.com

S'ha de reconeixer que aquests de kuartos de segle s'ho han currat. Espero que cada any hi hagin kuartos!

Producte català

2008-11-25T18:17:00.007+01:00

.
Veure la pàgina anterior.

La professora em va despertar. M'havie adormit! Ara em castigarien tres dies més... Merda!, vaig pensar. La professora de guàrdia em va preguntar el nom. Li havia de dir? Si li deia, que passaria? No estave disposat a passar-me la vida allà tancat. Em vaig axecar i vaig començar a córrer cap a la porta. Jo, fotia el camp.
Abans d'arribar-hi, la professora em va cridar: Para siusplau!. Massa tard, ja ho havíe decidit. Vaig sortir per la porta, i a grans gambades vaig escapar-me de l'edifici. Ara, cap on havíe d'anar?
No hi havie pensat amb això...
Darrere meu van sortir un professor i una professora. On m'amagarie? No ho sabia, ja trobaria algun lloc. De moment, tocava córrer. Darrere meu, els dos professors. Vaig veure un aparador ple de maniquís, i sense pensar-ho massa, m'hi vaig tirar. Enmig d'aquella trencadissa de vidres, malferit, vaig veure arribar a les dues persones que em seguien. Les vaig conéixer de seguida. Ere el mal parit de fisica. L'altra, la professora que hi havie a la classe d'on m'havie escapat. Se'm va costar, gairebé plorant, i dirigint-se a mi em va dir: Perquè, perquè ho has fet? Jo no et volie cap mal.
El de fisica la va apartar i se la va emportar. Mentres marxàven, ho vaig entendre tot. Ella m'estimave. Es va girar per últim cop, i em va mirar mentres jo, sense poder evitar-ho, m'anave morint.

Escrit durant la classe de català. Entre dos quarts i les dotze del migdia. 25 de novembre.

Estem be (i bons també)

2008-11-23T22:07:00.007+01:00

Estic content. Avui s'ha vist que el petit desastre de la diada va ser una excepció (potser la que confirme la regla?). Avui ens hem lluït. Tot i que númericament potser no hem fet la nostra millor actuació, tècnicament ens hi hem lluït. El 3d7 amb agulla, bastant mogudot el 3, però el pilar parat... com sempre de fet :). Després, hem fet probablement el millor 5d7 dels 5 que hem fet. El 4d7 de tercera ronda, lleugeret de les rengles de l'acotxador i l'enxaneta, també un dels millors quatres.

I per acabar la diada de forma impecable, vano de 5.

Felicitats als Castellers de Badalona i als del Riberal, els primers pel primer 5d7 que aconsegueixen aquesta temporada, i els segons pel seu primer 4d7, també d'aquesta temporada.

Foto: 4d7 vist des de dins. Badalona, 23 de novembre de 2008, de Jordi Ribera

Nota: Podeu veure el Quarts de 9 fent clic aqui

Una GRAN diada per una GRAN colla

2008-11-09T14:04:00.007+01:00

L'actuació:

Potser vaig fer mig quilòmetre caminant per casa abans de l'actuació. Cansat d'esperar que em vinguessin a buscar vaig sortir de casa. Quan per fi érem tots els qui havíem quedat, vam anar cap a plaça. Quan hi vaig ser va començar la feina. Penjar les pinyes grans i repartir entre diferents persones les petites, i esperar a que tothom arribés a plaça. Vaig cantar la pinya del 4 amb agulla. Es va tancar, va pujar bé, i com la majoria de 4d7 amb agulla que hem fet aquesta temporada va ser mogut, però el pilar va estar molt quiet. En segona ronda atacàvem el plat fort de la diada, el 3d7 aixecat per sota. A l'assaig les proves van funcionar molt bé. A plaça però, la plena no va acabar de pujar a temps, i quan la vam recuperar vam aixecar els baixos. Amb els baixos drets, i el tronc treballant per poder parar-lo, al final va petar. Això va cascar a la gent de la colla. Amb el QQ a plaça i el seu tabic a Conca, la canalla amb cops... En ronda de repetició, el 3d7 amb agulla. Estirat de terços després que comencés a baixar l'enxaneta es va tancar de quarts, i al final es va trencar.
Estavem tocats, hi havien més lesionats... En última ronda seguint les indicacions del 300 vaig reestructurar la pinya del 5d7a per treure-li l'agulla i la vaig montar. Havíe de ser un 5d7, que a l'últim moment es va decidir baixar un pis perquè la canalla havie pres mal. Es va descarregar sense cap problema. Vam montar-nos una quarta ronda on vam poder veure un 3d6 100% femení, des de baixEs a enxaneta, i des de l'agulla fins a l'últim cordó. Després de l'increible òstia que es va parar a la carregada, aquest castell va pujar la moral a la colla. Per acabar, vam descarregar un pilar de 5.
Sagals, per la seva banda, després de desmuntar un 3d7 amb agulla, van descarregar un 3d7, un 3d7 amb agulla i un 4d7. En la ronda de pilars, quatre pilars de 4 (dos aixecats per sota).
Minyons, van començar de 2d7, 4d8 i 3d8, i en la ronda de pilars ens van permetre l'honor de veure el primer pilar de 6 carregat amb una dona a terç de la història dels castells.

La festa:

Després de sopar vam poder disfrutar un gran espectacle. El ball de la canalla, els premis "Margeners d'or" i l'espectacle de les gralles. M'agradarie destacar l'emotivitat del moment que es van donar premis a la junta, a la tècnica i a les gralles per la feina feta aquesta temporada, i la valoració que va fer cadascú de la temporada.
El concert, amb el Miquel del Roig va ser estelar, i la Girasol van deixar el llistó ben alt. A les set i algo del matí tancavem barraca i anàvem a esmorzar al Batistet.

Agraïments:

· A les mosses, xiquetes, nenes, femelles, dones i fèmines de la colla per arreglar la diada.
· A tota la gent que va passar per l'assaig el divendres.
· A la canalla, que tot i que la diada se'ns girés en contra no van dubtar ni un moment.
· A tothom qui va participar de la festa amb el Miquel del Roig i La Girasol.
· Als qui ens han ensenyat a fer castells.
· A la gent de Guissona per venir a l'actuació i aguantar fins el final tot i que comencés amb retard i acabés tard.
· A la meua mossa, per aguantar la meva Margeneritis.
· A la resta de la tècnica per ensenyar-me tantíssimes coses.
· I en definitiva, a tots i cada un dels Margeners, per fer que aquesta familia creixi cada dia més.

Ens veiem demà a assaig!

Alea iacta est

2008-11-08T00:34:00.004+01:00

Feie dies ja que no li treiem tant suc a les dues hores d'assaig... 3d7ps, 5d7a, 4d7a... Les proves han sortit MOLT bé, a destacar la gran millora tècnica al 3ps. Ara l'únic que podem fer els matar el temps fins l'hora de l'actuació, ja que tot el que havíem de fer ja ho hem fet. Alea iacta est, és a dir, "la suerte esta hechada". Nosaltres no hi podem fer res més, però si a plaça va tal i com han anat els assajos, prepareu-vos margeners que la festa sera sonada!

Aprofito per disculpar-me un pèl perquè haguem allargat tant l'assaig, tot i que fet i fet el gruix de gent ha arribat vora les 9 del vespre! Gràcies a tothom que ha vingut. Ens veiem a plaça!

VISCA ELS MARGENERS DE GUISSONA!

El setge

2008-11-04T20:40:00.008+01:00

El duc va manar susprendre les armes. Llavors s'alçà una veu que deia en to imperatiu: mata i crema. L'exèrcit deixà anar l'ímpetu de la seva ira i els carrers vessaven de sang, fins que el duc, amb indignació, els féu aturar.
Aleshores es féu de nit i la ciutat es cobrí de més horror; perquè, tot i que durava la petita treva, els catalans disparaven sense que els veiessin. Els que havien anat a parlar amb Berwick sobre la mateixa bretxa, mostraren la insolència més gran, perquè van demanar perdó general i restitució de privilegis. El duc moderà la ira amb un fals somriure i va dir que si no es lliuraven abans que es fes de dia els passaria a tots a fil d'espassa. Aquesta resposta va inflamar els ànims i es tornà a la guerra...

Marquès de San Felipe. "El sitio de Barcelona 1714".

Extret del llibre d'història. M'ha agradat la manera com estave escrit, tant descriptiva i emotiva.

Pinte bé

2008-11-02T22:56:00.004+01:00

M'ha agradat actuar a Lleida, tot i que no ho poguessim fer a la Plaça de la Paeria. A cubert no feie tant fred. Hem començat tard i hem acabat tard. Tot i això ha sigut una gran actuació.
Érem força gent i hem fet un bon 5d7. En segona ronda ens hem aferrat al 4d7 amb agulla amb ungles i dents (i lo que hagués fet falta). Molt obert sobretot a la descarregada s'ha hagut de treballar força. A terçera, 3d6 aixecat per sot amb CLARES vistes a lo que pudrie ser el 3d7 per sota del dissabte que ve. Cal acabar de pulir uns quants detalls però la cosa pinte força bé. El d'avui pesave un ou i mig. El de set no pot pesar gaire més que el d'avui. A la ronda de pilars, alineació nova pel pilar de 5. Ha petat en el primer intent. Quan l'hem repetit, i després de salvar una GRAN ostia darrere, al tornar endavant de cop el pilar ha petat.
De les altres colles, important comentar el 2d8 amb folre dels lleidatans, lluitat fins a la mort, un gran pilar de 6, i el 4d8. Malauradament no han pogut amb el 3d8.
Dels Saballuts (tal i com se'ls coneix dins del món casteller als Castellers de Sabadell), destacar el 2d7 molt maco i el 3d7 per sota, que l'han aixecat molt ràpid.

Producte físic

2008-10-31T15:08:00.011+01:00

.
Veure la pàgina anterior.

...Però no va ser així. Aquest cop em vaig despertar en un lloc encara més estrany. M'envoltaven tot d'essers que creia no haver vist mai. Em miraven espantats alhora que encuriosits. En el primer moment em va xocar trobar-me despullat enimg d'aquestes bestioles. No era el que més em preocupava en aquell instant. Aquelles petites bestioles... que volien? Semblave que s'estaven posant nervioses i no entenia perquè. Vaig notar que algo m'estave passant. Al cap se m'hi estave movent alguna cosa. Vaig palpar darrere la meva orella dreta, allà on justament en aquell moment. Estave molt espantat, perquè no m'havie passat mai res semblant, i preocupat, per si allò que se'm movia al cap era perillós. Quan vaig arribar a tocar-ho, vaig notar que tenie una espècie de deformació en constant moviment del meu cap. Tornave a passar. Estave mutant. Aquelles estranyes besties semblaven molt espantades per la situació. Devia ser una cosa preocupant. Un d'aquests éssers em va acostar un recipient amb un liquid molt viscós, amb la intenció que m'ho prengués. Vaig confiar en ells i m'ho vaig veure. Al cap de pocs segons el meu cap semblava donar una treva, i en el moment que va parar, vaig caure inconscient sobre el terra humit, sense saber on em despertaria...

Escrit majoritariament durant la classe de fisica. Entre la una i dos quarts de dues del migdia. 31 d'octubre.

Veure la següent pàgina.

Producte filosòfic

2008-10-30T14:24:00.010+01:00

...I em vaig despertar. No sabie on ere tot i que jo allò ja ho havíe viscut. Per un moment vaig tenir la sensació que semblave el principi d'aquelles típiques històries estrambòtiques, la majoria inspirades en autors com Kafka. Per sort, jo no tenie sis potes ni dues antenes. Fisicament estave igual que quan m'havíe ficat a dormir. No vaig tenir en cap moment la sensació d'estar mort, aquell lloc no semblave ni un paradís, cel, infern o qualsevol lloc pseudo-religiós, i tampoc m'havie reencarnat, ja que si així fos no tindríe el mateix cos que abans d'adormir-ne.
Malauradament se m'està acabant el foli, amb la conseqüent que no us podré acabar d'explicar de forma extensa la meva experiència.
No l'hi vaig donar massa voltes a l'estranya situació i em vaig ficar a dormir. Si per haver-me posat a dormir havie arribat en aquest lloc, posant-me a dormir tornarie al lloc d'origen.
Però no va ser així...

Escrit durant la classe de filosofia. Entre dos quarts i les dues del migdia. 30 d'octubre.

Veure la següent pàgina.

Que curiós!

2008-10-27T23:27:00.004+01:00

L'assaig d'avui ha estat força bé. No érem massa però hem fet bona feina. Hem d'apretar força per la diada, que la cosa promet.

M'agradarie destacar només el fet que quan he sortit de casa abans de l'assaig hi havie 2 vots pel 9d7 a la diada, i ara mateix n'hi han 5. Fet curiós si més no...

Quants en voleu?

2008-10-26T02:18:00.006+02:00

Al primer moment tots ens pensàvem que se'n enfotie. El 300 s'ha ficat enmig d'una multitud que ja celebràve el castell descarregat i ha dit:

-Nois, l'hem de repetir.

Alguns de la colla encara no deuen entendre ara perquè hem fet dos cops el mateix castell. Temps al temps. Tot i això, la millor part ha sigut quan, després de descarregar, aquest cop si, el 3 de 7 amb agulla, alguns de la colla han començat a cridar:

-Un altre! Un altre! Un altre!...

Sens dubte una gran actuació. Descarregar de nou la nostra millor actuació. Ho estem fent be...

L'espectacle final també ha estat molt bé. Foc, música, circ, teatre... de tot una mica i ben combinat.

Vinga colla! Que ens quede l'esprint final, i llavors quatre mesos de vacances ben merescudes!

Un orgull fer castells amb vosaltres, Margeners.

Diumenge ràpid

2008-10-23T22:53:00.007+02:00

I no perquè passes de forma ràpida, que també, sinó perque ens vem recórrer molta distancia en poc temps (per allò que v = Δx/Δt). Aquí us en deixo la prova.

Em trec el barret

2008-10-20T19:04:00.005+02:00

Feie tard. Havíem quedat a les tres i quart per sortir a les tres i mitja i feie tard. Vaig arribar a Vell-plà i hi havíe quatre gats davant del Batistet. Vaig pensar: una de dos, o avui som pocs o aquí passe alguna cosa. De fet, tot allò no quadrave amb el fet que hi haguéssin dos autocars allà parats. Llavors me'n vaig adonar. Tothom ja ere dalt, així que vaig anar-hi a buscar lloc, però quan hi vaig arribar vaig veure que hi havíe un gran problema. Estaven plens. Dos autocars plens i encara érem vint-i-cinc persones al terra. Ben ràpid distribuir-nos en cotxes i direcció Tarragona. Ens vam lluir.
Descarregar aquests tres castells en una diada dissabte tarda i amb pluja durant tot el matí, i quantes camises hi havie! 140 ben bons. Defensar els castells in extremis, treballar-los i no perdre'ls. I quin n'és el fruit? El que més rapidament es veu es descarregar tres castells de gamma alta de set en una mateixa diada, i tornar a descarregar el pilar de cinc (des de l'actuació a Manresa, el 31 d'agost, que no el descarregàvem a plaça).
A part, en l'àmbit personal, noto alguna cosa recórrer tot el cos quan veig que només queden els terços (en singular en el cas del tres amb agulla i del quatre amb agulla), no se com explicar-ho. Simplement, i perdoneu-me l'expressió, em fot calent.

Em trec el barret. I a Terrassa a repetir-ho!

Busco: Margeners

2008-10-13T22:35:00.004+02:00

Fer castells no és com anar amb bici, que quan n'aprens ja està... això m'ho va dir algú l'altre dia a assaig. Amb això l'únic que vull dir és que, si l'objectiu és descarregar el 5d7 (com a mínim) quatre vegades més, això no s'aconsegueix descarregant un 5d7 i improvitzant-lo a la resta de places.
Només vull remarcar la GRAN importància d'assajar el 5d7 sobre la pinya . Com a mínim es necessiten 20 persones a tronc (sense la canalla), 10 crosses, 5 primeres, 2 mans i mans, 5 segones, 5 contraforts, 10 primers laterals, 10 segons laterals, 4 terceres mans, 2 segons mans i mans, i 3 agulles. Contant així per sobre done unes 80 persones. El divendres farem números . M'agradarie veure un 5d7 a Tarragona (i a Terrassa, Lleida, Guissona). Només amb tothom el podrem aconseguir de nou.

Evolució fisica

2008-10-03T19:30:00.003+02:00

Hi ha moltes hores per reflexionar durant el dia. Avui la meva classe de fisica ha sigut molt útil. He estat pensant una bona estona fins a arribar a una conclusió que, he de reconeixer, m'ha fet certa gràcia. Mentrestant, la professora s'esforçave (tot i que amb pocs resultats) explicar-nos diversos exercicis, la forma de fer-los, d'on treure les fòrmules, i coses pel estil.
No sé ben be com, però jo, que necessite desconectar una mica de tant en tant, he acabat recordant les explicacions de la professora de naturals sobre la teoria Darwinista de l'evolució de quart d'ESO.
Aquesta teoria es base en la selecció natural com la forma a través de la qual un ésser viu, després de patir una mutació, si la mutació l'hi és favorable, té mes possibilitats de sobreviure respecte una mutació negativa. Parlant clar: Si vius a la selva i et surt una tercera cama, i aquesta cama t'ajude a fugir dels lleons, tens mes números de que no se't mengi un lleó, i els teus fills, llavors, per genètica, els teus fills possiblement tindràn tres cames (en versió ràpida i resumida).
I quan he tornat a conectar, per la cara dels meus companys de classe i el panorama en general, he deduït que la teoria Darwinista l'estavem vivint. Una mala professora de fisica, comportarà que cap de nosaltres aconsegueixi (o es plantegi) fer física. Si es que el sistema educatiu segons com està més ben plantejat del que molts ens pensem...

Introducció a la política Santesiana

2008-09-30T21:33:00.006+02:00

La politica no funcione. O almenys tal i com està montada avui en dia. No crec que sigui correcte haver de votar un partit sencer on hi ha gent molt apta i gent totalment negada per fer les funcions que l'hi pertoquin. Crec que cada votant hauría de poder elegir per separat cada regidor. Evidentment això podría portar molts problemes, però si funcionés, la democràcia serie mes justa. (Això si, quina feinada a comptar vots!)

Mono

2008-09-25T20:38:00.004+02:00

Vull saltar, girar i sentir el vent a la cara, notar com vaig a tota velocitat descarregant adrenalina i arribar al punt on no se ben bé del tot si estic controlant el que estic fent. Vull veure i viure, sentir-me viu, disfrutar de cada instant de risc amb els que tinc davant, darrere i als costats.
Vull sobrepassar els meus propis limits, i si això vol dir caure, estic disposat a arriscar. Només perquè al caure també descarregaré adrenalina, i quan tot s'haigi acabat, seure i poder contemplar el camí blanc dibuixant formes sinuoses pel bosc, però només el temps que el telecadira em demani per pujar-me de nou al cim, temps just per cordar-me la fixació dreta i tornar a saltar, girar i sentir el vent fred picant al meu cos...

Encara no ha passat ni un any i ja tinc el mono, vull treure-li la pols a la taula, i tornar a volar sobre la neu, com si només hi fossim ella i jo, i no importés res mes en aquell precís moment, on cada gir, cada bot i cada arbre fossin part imprescindible d'una perfecta bellesa, creada per un cel generós [i, per sort o per desgràcia, també pels canons de neu].

I've got the snowboard under my feet.
I can fly so high, i can fall so deep!

Sobre regidors de festes

2008-09-21T22:28:00.004+02:00

Després de veure com està el pati, he pogut comprovar que les regidories de festes dels ajuntaments segarrencs (i especialment la de la gran de la segarra) no acaben de funcionar del tot. Potser es que la regidoria de festes no la vol ningú i l'assignen mitjançant el mètode "tonto l'últim". El cas es que no entenc com poden arribar a no saber que contracten i que no contracten.

I ara, Margeners, ens emportem l'actuació de Festa Major de Cervera a un altre lloc.

Sincerament, a mi em feia molta il·lusió actuar a Cervera, i les intencions eren fer una actuació que s'acostés al màxim a la de la nostra Festa Major.
Cervera es queda sense castells, esperem que l'any que bé l'ajuntament ens hi vulgui

La vuelta

2008-09-16T19:31:00.004+02:00

La vuelta més famosa és, evidentment la vuelta al cole. Es més famosa que la vuelta a Ejpaña, més llarga, i hi participen més persones, malauradament, ningú (o gairebé ningú, ja que hi ha gent per tot) hi vol participar.
La meua vuelta al cole d'aquest any ha suposat començar l'últim curs del batxillerat. Curs que em prenc amb la calma, i que amb una mica de sort acabaré a mig maig.
Dilluns em presento al institut cap allà a les deu i mitja (més que menys, tot s'ha de dir) i després de les típiques paraules d'esforç i treball de la directora ens envien a classe. Entreguen l'horari i la primera reflexió que faig es: "bé, tampoc està tant malament!". Al cap de cinc segons entenc allò de no precipitar-se a l'hora de pensar. La següent reflexió es: "ostia! 4 hores de química i 4 de tecno, a més de les 4 d'història i les 4 de mates..."
I quan acabes a les cinc, surts i la primera pregunta es: "que, com ha anat el primer dia?" Un mateix pense, doncs com vols que haigi anat? Vinc d'un estiu i de la festa major, i em planten uns llibres al davant que no tinc ni idea de que em parlen, però evidentment, la resposta no te massa suc i és lo de sempre: bé, bueno... I és ben cert allò que diuen que no saps el que tens fins que ho perds, perquè ara veig que els dies de vent, tampoc estaven tant malament...

Actuació de Festa Major

2008-09-08T14:41:00.007+02:00

L'actuació de Festa Major, tot i les caigudes, va ser una gran actuació.
L'estúpida caiguda del 4d7 amb agulla ens va deixar un punyal clavat al clatell, que ens vam començar a treure descarregant un 3d7 molt quiet, però el vam arrancar quan vam descarregar el nostre primer 5d7. A la ronda de pilars, vano de 5 amb el pilar de 5 aixecat per sota que va quedar carregat, després que a la última aixecada el segon es va plegar, i quan el vam començar a baixar es va trencar.

Us deixo amb les aletes, com ja comença a ser de costum, de la mà de la Laia de Tirallongues.

Emocions en video

2008-09-05T23:56:00.008+02:00

Després de l'èxit dels fotogrames del 4d7 amb agulla, pels que encara no en teníeu prou, avui us deixo el video! Disfruteu-lo!

I diumenge, a repetir-lo!

La música dels records

2008-09-05T01:16:00.002+02:00

L'altre dia estave remenant carpetes per l'ordinador i vaig trobar una carpeta amb cançons soltes que havie escoltat fa cinc o sis anys. La vaig ficar i vaig seguir remenant carpetes, i vaig trobar un munt de fotos dels mateixos anys, i vaig començar a recordar.
Tants amics que fa temps que no veus, gent que amb proutes feines recordes el seu nom. Un munt de cares conegudes pero ara mateix dificils de recordar, i es que jo tinc poca memòria... però a mesura que anaven avançant les cançons, m'apareixien els seus noms a la punta de la llengua com per art de màgia.
Segurament encara guardo els seus telèfons en algun lloc, però si els truqués, que els hi diria? Fa molt temps que no en se res d'ells, i problablement ells no em recordin. Em preocuparia molt deixar de conèixer una persona, entre d'altres coses perquè tinc una por. Aquesta por molts podreu pensar que es una cosa estúpida, però jo ja fa temps que hi penso. Sou conscients de quantes persones no coneixereu al llarg de la vostra vida? Sou conscients de lo interessants, divertides, simpàtiques... poden arribar a ser aquestes persones que no coneixereu MAI? Probablement molts de vosaltres pensareu que estic una mica tocat. Pot ser, però jo seguiré intentant conèixer a tothom qui pugui. El problemà vindrà quan, coneixent a tanta gent, per culpa de la meva poca memòria comenci a oblidar-los... Espero tenir sempre una cançó que em faci recordar tots els noms, o com a mínim, relacioni cada cara amb un fet concret.

Ja el tenim!

2008-09-02T19:58:00.020+02:00

Colla, us el presento, es diu 4 de 7 amb agulla. Va presentar-se el diumenge passat i va prometre tornar-nos a veure aquest diumenge a Guissona.

Podeu veure el castell desde tres angles diferents.

Angle de la Laia de Tirallongues:

Angle de l'Ivan Tamayo, una persona del públic que me les va enviar per correu:

Angle de la Glòria, una de les moltes persones de Moixiganguers que van venir a veure l'actuació:

Gràcies a tots per l'ajuda i el suport que ens heu donat! Ens veiem a plaça!

Les aletes de Sant Fèlix 08

2008-08-31T20:06:00.021+02:00

Aquest Sant Fèlix ha sigut molt impresionant, 4d9fa, 5d9f, 3 i 4d9f, 2d9fm, p8fm i el primer intent de la història de 3d9fa. Us deixo les fotos de les aletes.

Patapum!

2008-08-25T00:19:00.004+02:00

Ens fa ràbia caure. Molta ràbia. No suportem el fet que a l'assaig les coses vaigin de luxe i a plaça ens pugui arribar a caure qualsevol construcció. Sentim les caigudes com cop de puny inesperat.
Abans de seguir parlant, però, cal aclarir que portem molt poques caigudes en el nostre historial (quatre en total, un pilar de 4 la temporada passada, dos 4d7 i un p5ps aquesta temporada), per tant deixar clar que som una colla que fem els castells quan toque fer-los i estan a punt, mai abans.
Tornant al tema, doncs, la sensació que he percebut de la resta de la colla després de les caigudes, es una certa decepció. Si bé es cert que no es un objectiu complert, podríem dir que es complert a mitjes. En certa manera, a la colla potser l'hi va bé alguna caiguda, ja que sinó, després ens pot arribar a decebre més del que es necessari. Però no per això ens hem de conformar amb el mig objectiu, sinó que hem d'anar a per totes (sempre dins de les nostres possibilitats, que no son poques).
Evidentment, mentres escric això, soc plenament conscient que a cap colla l'hi agrada caure, però cada colla segueix la seva manera de fer a l'hora de decidir quins castells fer a plaça, algunes més temeraries i d'altres mes segures del que fan. Us puc assegurar, Margeners, que nosaltres estem en aquest segon grup, i possiblement això fa que sentim aquesta enorme ràbia davant les caigudes.

Apa bona nit, vaig a dormir!

Una visita inesperada

2008-08-19T15:52:00.003+02:00

Fa estona que estic pensant com escriure el que escriuré ara. Tinc la sensació d'estar escribint un llibre enlloc del meu bloc, però bé, que hi farem... com que no sé com escriure-ho, ho faré tal i com em surti i així ho deixaré.

Aquest matí estàvem MOLT enfeinats a la piscina, tot jugant al parxís, quan de cop i volta hi ha hagut una aparició misteriosa. De lluny no l'he reconegut, potser perquè no m'ho esperava o perquè no la situave en aquell context, però quan l'he tingut davant la sorpresa ha sigut molt agradable, ja que ha vingut la Nicki a saludar-me.
La Nicki, per tots aquells que no la conegueu, es una noia canadenca que va venir d'intercanvi aquí a Guissona a casa la Sònia (una mossa de la colla que fa dies que no ve a assaig, bàsicament perquè ha estat a canadà durant un mes).
Ara miraré aveure com acabar de passar el dia. La intenció es tornar a veure a la Nicki, ja que demà marxen tots plegats de tour per Ejpaña, després assaig de Moixiganguers (que no se si en fan avui) i per rematar, actuació de Miquel del Roig a Gràcia.
Per cert, només una petita apreciació... segons l'enquesta d'aquí al costat, la gent per festa major veu mes probable el 5d7 que el 4d7 amb agulla

L'apretada final

2008-08-17T12:39:00.004+02:00

La colla ho necessitava. No podia ser que ens caigués el 4 i en canvi el 3 sortís tant bé.
L'actuació d'ahir va ser realment espectacular. Potser perquè feia dues setmanes de l'última actuació i ja tenia ganes de tornar a treure la camisa de l'armari va fer que sentís l'actuació com una cosa més especial del que ja era, però la veritat es que una plaça plena de gom a gom (en part de guiris, que són un public facil d'impressionar) i el fet d'actuar de nit li van donar el puntet màgic que necesitave l'actuació.
Vam arribar justets de temps a l'actuació, però per sort ja havíem montat la pinya del 4 i del 3 al cotxe. L'actuació va començar al voltant de les nou, amb un pilar de quatre de cada colla.
La nostra actuació, que va ser la millor que hem fet fins el moment, va començar amb el 4d7 molt maco, tot i que a la descarregada un dels terços es va anar estirant. En segona ronda, un 3d7 de postal i per acabar amb els tres castells, un 5d6 molt pesat, amb les quartes fent de dosos i una dos d'enxaneta. Per matar l'actuació, pilar de 5 mogudet, que per primera vegada va fer la Upe.
Per la seva banda, els de la Vila de Gràcia van començar amb un 4d7 amb agulla, van continuar amb un 5d7 que tot i que un pèl bellugadiss estave força bé, van fer un 4d7 molt lent i quiet, i van acabar l'actuacio també amb un pilar de 5.
Després de l'actuació, un bon grup de gent ens vam quedar a Barcelona de festa, ja que aquests dies s'escauen les festes del barri de Gràcia.

Ara només queden dues actuacions abans de Festa Major, a Sant Antoni de Vilamajor i a Manresa. L'únic que podem fer es seguir aprentant, ja que al ritme que portem farem una actuació brutal.

Apa gent, ens veiem demà a assaig!

A mitjans d'agost...

2008-08-14T11:28:00.003+02:00

... tot deu fa vacances! I com que jo no podia ser menys, he estat desconectat uns dies, pero tranquils fidels seguidors del meu blog "xupiguai", que ja torno a estar pel tema.

Avui, per variar una mica, m'agradaria parlar-vos de castells (es ara quant molts dieu: "la mare que el va parir! un altre cop castells!, bueno va, seguirem llegint [o no]).
Ultimament la gent als assajos ha minvat, cosa que deu ser normal a les colles a mitjans d'agost, el problema es que per nosaltres s'acosta la festa major i es quan hem d'apretar més, ja que és una de les actuacions més importants que tenim al llarg de la temporada. S'ha parlat de pujar un pis als castells de la festa major de l'any passat (3d6, 5d6, 4d6a). Jo personalment, i ara no parlo com a tècnica, crec que es pot aconseguir, això sí, s'ha de tenir clar que per fer-ho hi hem de ser tots i totes, i amb ganes de treballar. Queda menys d'un mes i tot i que encara hi ha feina per fer, ho podem aconseguir, ja que fins el moment hem demostrat un gran potencial. Vam fer una de les millors actuacions de presentació de colla que s'han fet mai dins del món casteller, i més si tenim en compte que portavem només quatre mesos d'assajos, i vam tornar a demostrar el nostre potencial descarregant el 4d7 en el primer intent a l'Arboç, just tres mesos després de la Festa Major. Ara, al cap d'un any de la nostra presentació, serem capaços de pujar un pis als tres castells de l'any passat? Ho veurem el 7 de setembre. Jo espero que si.

Ens veiem a assaig!

No m'agraden els dies de vent

2008-07-31T22:17:00.003+02:00

No m'agraden els dies de vent. Treballo a les piscines municipals i els dies de vent no son divertits. Els dies que plou a bots i barrals son molt divertits. Els dies que plou a bots i barrals podem tancar la piscina si la jefa ho considere oportú, i tancar la piscina si que es divertit.
No m'agraden els dies de vent que treballo a la piscina perquè si treballes a la tarda, el vent tumba les taules, els cendres cauen a terra, es trenquen, les papereres surten volant, i la brossa s'escampe per tot arreu i ho has de netejar.
Avui ha fet vent, i han caigut les taules, un munt de bosses de patates s'han escampat per allà al terra i les he tingut que plegar. A més a més, avui, algun iluminat s'ha pixat al recipient per ficar-hi sabó liquid del lavabo dels nois (si hagués sigut al de les noies, la iluminada hauria de tingut de pixar en alguna posició realment estrambòtica. Tot i això al lavabo dels nois, l'iluminat s'ho deu haver tingut que currar una mica per arribar allà dalt). Mai saps amb que et pots trobar quan vas a netejar els lavabos i els vestidors. Avui també, al vestidor de les noies hi havie una plaga de patates de bossa escampades. Per sort, com a mínim les noies tiren les compreses i tampons a la paperera.I ahir, perquè vegueu que no es un fet aïllat, em vaig trobar un rotllo de paper de vàter estampat al forat del lavabo. Efectivament el vaig tenir que treure.
Potser no es que no m'agradin els dies de vent, sinó que no m'agrada netejar, però es part de la meva feina. Vol dir això que no m'agrada la meva feina? Home, no em queixo. Potser es que no m'agrada treballar? Home, potser no tot i que suposo que a ningú l'hi agrada. A la gent el que li agrada es cobrar a final de mes. M'agrada cobrar.