Absentisme

Perdoneu aquest petit periode de vacances, però el necessitava. Al principi, no escrivia per falta de temps.. després, per falta de ganes, i ultimament, per la mandra que em suposava explicar un conjunt de coses que crec que s'han d'explicar... així que per començar... que ha passat des del 20 d'octubre (data en la que vaig publicar l'ultima entrada).

El dissabte 24 d'octubre, actuàvem a Girona, a les vigílies de Sant Narcís... amb la posterior festa, amenitzada principalment per la pomada, la cervesa, el Jägermeister, i un concert de Mesclat i Els Pets. L'endemà, actuació de Sant Narcís amb Minyons, Capgrossos i Marrecs. Per fi vam poder veure els primers gamma extra de Minyons...

El cap de setmana següent, actuàvem a Cornellà del Llobregat, amb els nostres padrins i Castellers de Barcelona. Aquell dia ens havíem llevat amb el peu esquerre, i al començar l'actuació, ens va caure el 5 de 7. Una caiguda força lletja, amb la gent força tocada. Després d'un 4 de 7, hi tornàvem amb el 5, i aquest cop si que el descarregàvem, i tancàvem actuació amb un 3 de 7. No pintave bé la cosa, a una setmana de diada...
Durant la setmana, a l'assaig ens va caure el 9d6net amb acotxadors dalt... va caure per la banda del tres, i totes les torres van ser xuclades endins del castell, per tant les mans no vam poder agafar res...

I així arribàvem al dia 8, amb massa lesions. Tot i així, encara vam poder descarregar un 7d7, després d'un intent desmuntat. A segona ronda, altre cop el 3 per sota... queda en intent, afegint lesionats una llista de 200 pàgines. Després de descarregar el 3 de 7 en segona ronda, les mosses de la colla ens oferien un 3 de 6 amb agulla. Tancàvem l'actuació amb 2 pilars de 5, que malauradament un va caure. D'aquesta diada, cal destacar la impressionant actuació de Minyons, que van descarregar un 2d8f, un 3d9f, un 5d8 i un pilar de 6.

Després de l'actuació, dinar de colla, amb musiqueta, prova de folre inclosa i karaoke fins a altes hores de la nit. (Nota mental: Organitzar concurs de karaoke)
El cap de setmana seguent, va venir marcat principalment pels actes de final de temporada. Rematant la feina amb un sopar, espectacles i concert.

Aquesta setmana, la cosa ha passat de marró a malva. Dijous i divendres, vaig baixar (amb un grup de gent de la colla) a l'assaig de Minyons, a veure com es feia això de dominar la bèstia...
Dissabte, a l'actuació de vigília, i a la festa posterior al local i a La Faktoria, on vaig trobar-me amb dues Santesmasses (ja faré extensa la noticia més endavant). Diumenge, força cansat, vaig poder observar com Minyons lluitàven contra la bèstia, el 3 de 10 amb folre i manilles, però queien a dues passes de carregar-lo... Després de l'actuació, cap al dinar de colla, fins a mitja tarda... Macarrons, pollastre i de postres tres cafès em van donar la força suficient per arribar fins al Frankfurt de davant del Raval, per agafar dos Pikanwurst i seguir amb la festa al local de Minyons, fins a altes hores de la matinada amb el concert de Kayo Malayo (molt recomanables) i el DJ Ristodalealplayconelmando.
Dilluns, a mig matí arribava a Guissona, després de passar la nit a Terrassa, preparat per afrontar una setmana que està resultant força dura.

"Y hasta aqui puedo leer..."

Nota: He de reconèixer que m'he deixat anar força, tot fent un buaaaaaaaaaaah que be!.

A vegades penso

A vegades penso que les coses ens han anat massa bé i tot, a Margeners. A vegades penso que no sabem valorar un castell ni l'esforç, ni la dedicació, ni el treball de molta gent. A vegades penso que tenim una actitud que no es pròpia d'una colla com nosaltres, que fem castells de set a gairebé cada plaça. A vegades penso que aquell primer 4 de 7, que nosaltres vam aconseguir en tan sols tres mesos d'ençà la primera actuació, mai vam acabar de comprendre'n la dificultat. A vegades penso que molta gent no veu que hem aconseguit en dos anys i mig, el que moltes colles en quinze anys no han pogut ni intentar. A vegades penso que la gent es pensa que fer castells es arribar a plaça i amuntegar gent, els uns damunt dels altres, a la babalà. A vegades penso que la gent no veu que els castells es fan a l'assaig, i que sense assaig no hi ha castells. A vegades penso que la caiguda d'aquell 3 de 7 aixecat per sota, ara tot just farà un any, ens va anar be i tot, perquè ens va fer tocar de peus a terra. A vegades penso en que li deu passar pel cap a la gent que arriba ara a la colla, i veu que a les vuit som quatre gats.

I dient això, no vull que us penseu que hagues desitjat que les coses ens haguessin anat pitjor, o que no hi hagi gent que valori el treball, l'esforç i la dedicació dels altres, o que no m'agradi que fem castells de set a gairebé cada plaça, o que no disfrutés amb el primer 4 de 7, o que m'hauria agradat que haguessim tingut una progressió més lenta, o que no soc conscient de l'eforç de molta i molta gent que ve de lluny per poder fer proves a l'assaig, o que em va agradar que ens caigués aquell 3 de 7 aixecat per sota, o que no valori el fet que molta gent ve a assaig quan acaba de treballar, i estan cansats, sense sopar i que els hi sonarà el despertador sis hores després d'acabar l'assaig.

Simplement, a vegades penso en la colla, i en els problemes que podem arribar a tenir, i em plantejo quanta gent ja comença a desvaloritzar els castells, pensant que fer un 3 de 7 o un 4 de 7, castells amb els quals moltes colles somien, es una cosa fàcil.

Punt de vista

Fa un parell de setmanes, estave força empipat (no sé exactament amb què), perquè la gent passava d'anar a assaig. De fet, estant emprenyat no solucionàvem res, per tant, no penso emprenyar-me més perquè la gent no ve a assaig.

Es evident que si som menys gent, haurem de fer proves més petites, i això farà que la meva feina a pinyes sigui menys (i no és que no m'agradi fer feina desde pinyes, ans el contrari...).

Si la gent de la colla decideix que passa de la colla, no es feina meva fer-los canviar d'opinió. La meva feina es limita a fer les pinyes dels castells. De fet, crec que ja he fet més del que em pertocava amb l'objectiu que la gent vingui a assaig.

Si estàs llegint això perquè no tens res mes interessant a fer, i es dimecres o divendres entre les vuit i les deu del vespre, tens dues opcions:

La primera: agafar la camisa i la faixa i tirar cap a assaig.
La segona: no anar a assaig, tancar aquesta finestra, no entrar mai més a aquest bloc i avergonyir-te de la teva actitud.

I aquesta es la meva visió, compartida o no (m'és igual), del que supose tenir la camisa de la colla.

Lògica formal

Si partim de la crítica que sempre pujen els mateixos (deixant de banda la veracitat o no d'aquesta), i si tenim en compte que hi ha gent que no es perd ni un assaig ni una actuació, tenim les seguents premises:

"Sempre pujen els mateixos"
"Hi ha gent que no es perd ni un assaig ni una actuació"

...

"Hi ha gent que no es perd ni un assaig ni una actuació" podem separar-ho en dues premises, i expressar-ho de la següent manera:

-> Hi ha gent que és a tots els assajos [1]
-> Hi ha gent és a totes les actuacions [1]

"Sempre pujen els mateixos" ho podem expressar de la següent manera:

"Hi ha gent que sempre puja" [2]

...

Tenint en compte les premises anteriors, si les igualem:[3]

"Hi ha gent que és a tots els assajos" + "Hi ha gent que és a totes les actuacions" = "Hi ha gent que sempre puja"

...

Treiem factor comú de la banda esquerra de l'igualtat i ens queda:

"Hi ha gent que (és a tots els assajos + és a totes les actuacions)" = "Hi ha gent que sempre puja"

...

Treiem "Hi ha gent que" a banda i banda de la igualtat:

"Hi ha gent que (és a tots els assajos + és a totes les actuacions)" = "Hi ha gent que sempre puja"

...

I ens queda:

"És a tots els assajos + és a totes les actuacions" = "Sempre puja"

...

Ara bé; si ens fixem en el simple fet que NO SEMPRE puja la mateixa gent[4], podem considerar negligible la paraula SEMPRE, per tant, ens queda que:

"És a tots els assajos" + "És a totes les actuacions" = "Sempre puja"

...

I per tant, és evident (i diria que no és cap secret) que:

"És a tots els assajos" + "És a totes les actuacions" = Puja"

...

Que, ja concluïnt, ho podem expressar de la següent manera:

Qui va a tots els assajos i totes les actuacions[1], és qui puja.[5]

Lògica formal aplicada als castells, amics meus... No hi ha més...

[1] Quan dic TOTS els assajos i TOTES les actuacions, em refereixo a un 95% dels assajos i un 99'9% de les actuacions.

[2] I aquí, la gent es refereix a SEMPRE la MATEIXA gent, i TOTS els castells, sense excepcions.
[3] Ho podem igualar tot i saber que hi ha gent que va a la gran majoria d'assajos i no puja enlloc. Exemple: Un servidor.
[4] Només cal mirar les fotografies dels diferents castells que hem fet durant aquesta temporada, o el fet que haguem pogut afrontar dues vegades un castellàs com el 7 de 7, i que ens poguem plantejar un castellàs com és el 9 de 7.
[5] I deixeu-vos de tonteries.

Ara és el moment

Com aquest, n'hi ha uns 170 per tot Guissona...

Mes i mig

I tanquem paradeta. Això ja s'acaba... Però encara no s'ha acabat!

Després d'estar força mesos treballant, en aquestes sis setmanes hem de demostrar tot el treball fet fins ara. D'ensenyar al món casteller quines bales ens queden a la recàmara, de treure l'artilleria pesada i preparar-nos a fons psicològicament, tenint en compte que vindran 5 actuacions seguides on hi haurem de ser TOTS, per poder plantar el 5, el 4 amb agulla, el 3 per sota i tot el que pugui venir.

Margeners, mes i mig. Sis setmanes seguides. Sis setmanes per poder mostrar tot el nostre potencial, sis setmanes de treball intens , per pulir i millorar el que ja fa temps que assajem. De tots nosaltres depen com acabem la temporada.

Jo somio, colla. Somio tot sovint en el que ens pot esperar en un futur.

Ens trobem en un moment molt dolç. Aprofitem-lo i treiem-ne el màxim de suc possible.

Ens veiem a assaig!

Vam caure

És cert. I no va ser una caiguda maca, ni molt menys. Diuen que si no caiguessin, els castells no tindríen gràcia. Paradoxalment, no fa gens de gràcia que un castell caigui. Però no cal que en fem una bola del fet d'haver caigut. No hi ha més.

Ara, l'únic que hem de fer es seguir endavant, amb el mateix ritme que ens ha portat fins aquí. I afrontar els nous reptes: 9d7, 2d7 i 4d8. I és igual si aquests reptes els assolim aquest any, o d'aquí 3 anys, no té importància. Ens hi hem de posar ARA.

Fem que l'assaig sigui la nostra fàbrica de somnis, fem-ho ara i fem-ho TOTS!

5d7 a muerte. Tiana. (Sellés Photos & Films)